‘After-sun’, torna el turisme

És igual si venen per terra, mar o aire, perquè l'efecte final és el mateix: una invasió. L'aeroport, el port, les estacions, les carreteres, els carrers i les places de moltes ciutats mediterrànies es transformen en l'escenari perfecte perquè alguns s'enriqueixin, molts altres en gaudeixin i la gran majoria en pagui les conseqüències. Unes conseqüències amb formes diferents: contaminació, soroll, brutor, pujada de preus generalitzada... Des d'un cafè fins al lloguer d'un pis minúscul sense ascensor.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La teoria és que el turisme dona diners i la pràctica és que dona mala vida a la població d'aquestes ciutats-espectacle que de maig a setembre fan olor d'after-sun i de plàstic de matalàs inflable. La teoria és que s'està regulant i la pràctica és que els beneficis se'ls enduen els mateixos i la misèria els de sempre. La teoria és que dona feina i la pràctica és que és precària i temporal.

L'after-sun és una loció corporal que serveix per calmar la pell després de les agressions del sol i hidratar-la per compensar la secor. El nostre after-sun, el de les persones que vivim a ciutats ultraturistificades, potser ha de ser la perseverança en la queixa contra aquest model. En la reivindicació que les ciutats són per qui les habita, no per qui les visita i les ven al millor postor. En l'acció de cuidar i participar de la vida quotidiana i col·lectiva dels nostres barris perquè no se'ls endugui aquest forat negre anomenat indústria turística. I posem-nos-hi una capa generosa, perquè les agressions socials, econòmiques i ecològiques ja fa temps que són insuportables.