Literatura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Lucy Barton ha tornat

La temptació de prolongar la ficció està present en el costat de l’autor. Els personatges perviuen en la memòria, i no tots els narradors són capaços d’enterrar-los sota la làpida imaginària del punt final

1
Es llegeix en minuts
Lucy Barton ha tornat

RICARD CUGAT

¿Us heu preguntat algun cop com deviar ser la vellesa d’Oliver Twist? Al capdavall, quan Dickens clou la narració de les seves desventures, tot just és un adolescent. I Berthe, la filla de la senyora Bovary: ¿quina mena de ressentiment o compassió covava envers sa mare? Flaubert ens explica que, morts els seus pares, va anar a viure amb l’àvia. Com a lectors, podem imaginar els futurs no escrits –de la Colometa, de Jay Gatsby, del veterinari del ‘Carrer Estret’–, però per alguna mena de pacte, al final del llibre els narradors guarden silenci i tot el que en queda fora pertany al terreny relliscós (i traïdor) de les suposicions.

Notícies relacionades

Aquesta temptació de prolongar la ficció també és viva a l'extrem de l’autor. Els personatges perviuen en la memòria, i no tots els narradors són capaços d’enterrar-los sota la làpida imaginària del punt final, d'aquí que hi tornin en nous títols, ja sigui per ampliar constel·lacions familiars, reconduir vides o detallar els estralls que sol fer el pas del temps. Joan Sales va reprendre a ‘El vent de la nit’ les vides que poblaven ‘Incerta glòria’. J. D. Salinger es va dedicar a retratar des de diferents angles els membres de la família Glass. John Updike es devia emocionar cada cop que rescatava a Harry 'Conill' Angstrom...

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Un cas brillant d’aquesta recurrència és Elizabeth Strout: a la recent ‘Ai, William’ (Edicions de 1984) reprèn la protagonista d‘'Em dic Lucy Barton'. Ara és una Lucy més gran, escriptora d’èxit, amb dues filles casades i vídua del segon marit. Entre retrets vells i complicitats somortes, acompanya el seu primer marit –el William– en un viatge a Maine per buscar una germanastra desconeguda, fet que l’ha abocat a una crisi personal. Lucy narra amb una senzillesa molt propera, íntima i un punt ingènua, i mentrestant la seva veu interior deixa anar tot de reflexions sobre el sentit del matrimoni i els lligams que li procuren una pertinença. De fons es remou una infantesa angoixant, un passat que sovint li fa creure que no és ningú, que és invisible, i així ens fa pensar en el misteri que som tots, lectors –aquella part més freda i oculta de l’iceberg, que no sempre sabem entendre–.