Supermercats fantasma Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Qui no té deu minuts per comprar?
El mercat ens està agafant per la solapa perquè adquirim coses que, per anar bé, no hauríem ni de desitjar
Segur que n’heu vist anuncis, jo per Barcelona en veig a tot arreu. Getir, logo lila i groc. Són cadenes de ‘supermercats fantasma’, ‘dark stores’ en anglès, que et prometen la compra a casa en deu minuts. Això funciona amb supermercats sense clientela i treballadors amb carretó corrent pels passadissos agafant els productes, que passaran en mans d’un repartidor que tindrà 8 minuts de rellotge per arribar al domicili. Això només és possible mitjançant l’anomenada ‘capil·laritat immobiliària’: tenir una xarxa de centres ben tupida.
El desembarcament d’aquestes empreses és opulent i generós: grans campanyes de publicitat, grans ofertes, xecs regal de 15 euros. L’objectiu és captar clients encara que es perdin diners: hi ha fons de capital de risc invertint-hi grans sumes, i, com sempre, les dades que se n’obtinguin sobre patrons de consum seran informació valuosa aplicable a molts àmbits.
En una entrevista, la directora general de Gorillas a Espanya parlava de «feina estimulant» i «adrenalina positiva», com a eufemisme d’estrès. Sembla ‘Black Mirror’, però és el 324.
Les problemàtiques dels 'supermercats fantasma' són múltiples: l’adquisició massiva de locals com a clau de la continuïtat del model de negoci agreuja la pressió immobiliària salvatge, que fa anys que expulsa gent de casa seva i projectes del barri. Un repartidor a contrarellotge obrint-se pas entre el trànsit és un risc per a ell mateix i per a la resta, i el flux constant de repartidors (unes 1.500 entrades i sortides diàries) anul·la qualsevol activitat possible en aquell tram del carrer i voltants. A més, tot benefici que facin anirà en detriment de la resta d’establiments, supermercats tradicionals i mercats de barri.
Entretots
Hi ha una voluntat en brindar al consumidor unes comoditats concretes, que es redueixen a la immediatesa i el repartiment a domicili. Ni drets laborals per als treballadors, ni productes de proximitat, ecològics, de comerç just, ni arrelament del projecte al barri, res. I jo em pregunto: ¿qui necessita la compra en deu minuts? ¿A qui realment li cal acudir a empreses d’aquest tipus? ¿Quants recursos s’estan invertint en aquests serveis totalment insostenibles? Ser conscient de tota la cadena existent entre el paquetet de festucs i tu, ¿no et dissuadeix de cap manera?
El mercat ens està agafant per la solapa perquè adquirim coses que, per anar bé, no hauríem ni de desitjar. I no puc evitar pensar en el nadó de Nick Jonas i Priyanka Chopra, nascut per gestació subrogada. Els seus pares són una parella heterosexual, rica, famosa i sense problemes de fertilitat; simplement, a les seves agendes no els convenia una fecundació (sí, heu llegit bé), i un embaràs i un part sempre són una murga. I l’adopció (per la que haurien tingut totes les facilitats) té inconvenients: sí, són criatures que ja estan fetes, possiblement estiguin creixent en condicions millorables i necessiten una família... però no tenen el teu material genètic. I això és una autèntica llàstima. Per a les criatures.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
