Article de Maria Rovira Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els primers racistes de l’any

Si els nens no es diuen Júlia i Nil, el tuit té més poder de convocatòria que un enterrament

1
Es llegeix en minuts
Els primers racistes de l’any

Una del migdia, 1 de gener de 2023. El compte de Twitter del 3/24 publica: “Zakaria i Dayla Mia, primers catalans nascuts el 2023”. I apareixen ells. No fallen mai; són tradició i símbol del dia 1, la Filharmònica de Viena de la xenofòbia. Els primers racistes de l’any.

Ja solen fer comentaris al 3/24, però aquesta notícia és l’autèntica gran reunió. Si els nens no es diuen Júlia i Nil, el tuit té més poder de convocatòria que un enterrament. Jo els entenc. Seria una pena que es perdessin noms com Marc.

Pluja de clàssics d’ara i sempre: negar la catalanitat de les criatures, catalogar-les com a futures sangoneres (se’m regira l’estómac pel sol fet d’escriure-ho), apel·lar a la teoria de la substitució, comentari de torn de Sílvia Orriols i algun ‘like’ que després desapareix misteriosament.

Com el tuit de fa anys de Toni Moog, que també es va esfumar. L’any 2016 va comentar així la foto del primer nadó de l’any amb la seva família, d’origen sud-americà: "Clar que sí. Visca Catalunya... Toca’t els ous. Té de català el que jo tinc d’estatunidenc". Va reaccionar a l’allau de crítiques al·legant que es tractava d’un acudit. Ja sabeu, aquell tipus d’acudit totalment indiferenciable d’una frase que te la signa el FNC o Vox. Aquell humor límpid, 100% rialles, que no conté cap rastre d’ideologia. Després, geni incomprès, va esborrar el tuit. I potser no només el tuit: avui dia només he trobat una sola referència ‘online’ dels fets.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El Pau va ser el primer nadó nascut aquest 2023 a Lleida, i també surt a la notícia. Els seus pares, l’Íngrid i el Carlos, són de les Borges Blanques. El Pau no sabrà què és patir el racisme. Creixerà i ningú li dirà que se’n torni al seu país; potser a la resta sí. I potser un dia, d’aquí molts anys, llegiran els comentaris que una caterva de desconeguts miserables van disparar contra les criatures que acabaven de néixer.

Aquest 2023 desitjo que el nostre país sigui un lloc segur per a tots els infants. I que tothom que ho vulgui pugui tenir els fills al país dels seus pares.

Temes:

Racisme