La irresponsabilitat té un preu

Deixant de banda esdeveniments com l’ocupació de l’Ajuntament de Múrcia, la campanya electoral de les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó i les indicacions sobre l’energia renovable a Catalunya, per esmentar-ne alguns de nacionals i no parlar del greu panorama internacional, destacarem dos fets més que rellevants: l’aprovació de la reforma laboral al Congrés dels Diputats i la retirada de l’acta de diputat al senyor Juvillà, al Parlament català.

L’acord entre Govern, patronal i sindicats, assolit després de nou mesos de negociacions, oferia una reforma consensuada de la legislació vigent que era fruit del decret del PP al marge dels agents socials. No entrarem ara en les conseqüències negatives que ha tingut aquest decret ni les contraposarem amb els efectes positius que la nova reforma aplicada des de gener ja està demostrant. Volem destacar només la irresponsabilitat que han mostrat forces polítiques com ERC, PNB i Bildu a l’hora de convalidar el nou decret i garantir a milions de persones treballadores unes millores substantives de les seves condicions laborals. Cada un d’aquests partits ha prioritzat interessos propis i electorals, elements singulars i temporals en lloc d’avalar la nova i consensuada reforma laboral considerada la legislació més important de l’actual Govern de coalició. Després d’escoltar i llegir moltes superficialitats seguim sense conèixer quines explicacions pensen donar a totes les persones que s’haurien vist perjudicades sense el nou decret llei. La cara de pànic que mostraren quan, al llarg de 50 segons, quedà proclamada la derogació del decret no serveix, òbviament, de justificació.

La votació, però, ha posat en relleu més comportaments indignes: l’incompliment per part de dos diputats d’UPN de la votació favorable a la convalidació del decret i les mentides del PP en relació amb el vot informàtic d’un dels seus diputats. En el primer cas, UPN pactà amb el PSOE el vot a favor de la reforma a canvi del suport del PSOE a un alcalde d’UPN. Aquests dos diputats mantingueren aquest acord fins el moment de votar i llavors votaren en contra, fet més que sospitós. Caldrà veure en el seu moment si el PP els hi va o no comprar el vot, un ‘tamayazo’ bis. Que el diputat popular Casero es va equivocar més d’una vegada, a casa seva, en el moment de votar és ja evident, així com que no hi ha hagut cap error informàtic; les falses acusacions contra la presidenta del Congrés no només són mentides sinó que demostren la falta de responsabilitat política dels principals dirigents populars i les conseqüències negatives per a la presidenta i per al Congrés d’aquest comportament insultant i irrespectuós.

La retirada de l’acta de diputat al senyor Juvillà, de la CUP, en compliment de la decisió de la Junta Electoral Central dona lloc a la repetició d’uns fets que es produïren fa un parell d’anys amb el senyor Torra. En aquell moment les crítiques al llavors president del Parlament, senyor Torrent, foren molt greus i violentes per part de Junts i de la senyora Borràs, que menystenien el risc de rebre conseqüències penals. No obstant, el president Torrent aplicà l’ordre de la JEC i el diputat Torra es quedà sense acta.

L’actual presidenta, senyora Borràs, inicià la seva irresponsable actuació afirmant que no obeiria la decisió de la JEC, afegint que tancaria el Parlament fins que aquest votés en contra i reivindicant aquestes mesures com a resposta a la repressió de l’Estat.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ni la Mesa del Parlament, ni la Comissió dels Diputats, ni els serveis jurídics parlamentaris han coincidit amb l’objectiu final de la presidenta: desobeir i mantenir l’acta del diputat Juvillà. Tampoc el president de la Generalitat, senyor Aragonès, ha acceptat allò que la senyora Borràs diu que li va plantejar: desobeir la sentència judicial sobre el 25% de castellà a les escoles. Més enllà, però, de tantes declaracions i propostes irresponsables, com tancar el Parlament de Catalunya, la seva presidenta ja havia optat per retirar l’acta, per no acceptar que delegués el seu vot i per garantir que ella no experimentaria cap risc penal.

Un escàndol, una vergonya i una bona raó per dimitir.