Autogols (i 2)

¿Es va fer també ERC, el principal aliat aquesta legislatura del Govern, un altre autogol al votar contra la reforma laboral pactada amb patronal i sindicats? El cert és que aquest vot no només va castigar el PSOE sinó també Podem, el soci més a l’esquerra del Govern, i la mateixa Yolanda Díaz.

Votar contra l’acord argumentant que la CEOE l’havia subscrit és desconèixer que un marc laboral estable, que afavoreixi la inversió, és gairebé impossible fer-lo contra els empresaris, que en les economies europees són el principal motor de l’ocupació. Volent desdramatitzar, Gabriel Rufián, portaveu parlamentari d’ERC, ha argumentat que el PNB, partit de centre, també va votar-hi en contra. Però són dues situacions molt diferents. El vot del PNB es deu al fet que, a Euskadi, CCOO i UGT tenen menys força i així l’hi demanaven els dos sindicats majoritaris bascos –ELA-STV i LAB–, mentre que els sindicats majoritaris a Catalunya –CCOO i UGT– van reclamar insistentment a ERC que hi votés a favor. Allà hi ha l’article del secretari de la UGT catalana, Camil Ros, en aquest diari.

¿Ajuda ERC, que vol ser el primer partit d’esquerres de Catalunya, votar en contra del que demanen els sindicats en un assumpte que ells creuen prioritari? A més, Rufián ha afirmat (‘Ara’, 6 de febrer) que «tothom pot entendre que en temps d’Aznar es pagava més indemnització per acomiadament improcedent del que es pagarà ara». No només es vota contra el pacte, sinó que es vol refregar als sindicats haver defensat molt malament els interessos dels seus afiliats. ¿Serà positiva aquesta actitud per a la seva implantació en l’àrea metropolitana de Barcelona, on ERC vol penetrar més a costa del PSC?

A més, ERC és el principal partit del Govern i és estrany –per no dir que sense precedents– que el primer partit governamental reclami més exigències laborals que els sindicats. Ho ha dit el diputat Ferran Bel, un dels quatre de l’antiga CDC, que va votar ‘sí’: «No anem bé quan el Govern està més a l’esquerra que els sindicats dels treballadors».

I Rufián, bon espadatxí parlamentari, fins i tot ha patinat amb una arriscada comparativa que se li regira en contra: «Digues-me qui et vota i et diré qui ets». O sigui, PSOE i Podem són com Cs.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Val. ¿Per què no seguir?: «Digues-me amb qui votes i...». Llavors ERC seria no només com el PP sinó com Vox. És una cosa que ningú en el seu seny podria pensar del partit que el discutit Heribert Barrera va impedir que naufragués –i potser desaparegués– en la Transició.

Pere Aragonès no és un president massa resolutiu, com mostren els seus molts dubtes: aeroport, Jocs Olímpics del 2030... Però ha millorat el clima polític al posar fi a l’‘agitacionisme’ verbal de Torra, que no portava enlloc. És una cosa positiva. ¿Contribuirà el vot de Rufián a la seva imatge de president de tots els catalans, empresaris i sindicalistes inclosos?