La política de la reforma laboral

Les negociacions d’última hora per salvar la reforma laboral, a poques hores que es voti la convalidació del decret llei al Congrés dels Diputats, és una de les imatges més esclaridores de com d’allunyats poden estar els interessos dels partits dels interessos dels ciutadans que representen. Després d’aconseguir una cosa tan complicada com posar d’acord sindicats i patronal per reformar el marc laboral, semblava que a alguns legisladors els interessés més el desgast de l’adversari polític que les conseqüències pràctiques d’aprovar o no una de les mesures estrella d’aquesta legislatura, que pretén reduir la precarietat laboral i els abusos en la contractació temporal.

Per descomptat que el text podria haver sigut més ambiciós, però defensar maximalismes hauria fet impossible el consens entre CCOO, UGT i la CEOE. Tan inexplicable és el ‘no’ del PP en contra del criteri de la patronal com el ‘no’ d’ERC contra allò pactat pels sindicats, llevat que en l’equació s’incloguin altres motivacions. En vista de la monolítica oposició que exerceix Pablo Casado en vista de qualsevol acció del Govern, els 89 diputats populars estan descartats de qualsevol tipus d’acord polític. El Govern, en canvi, continua pressionant per atraure els 13 diputats republicans i els sis del PNB, els seus socis prioritaris, que de moment es mantenen en el bloc del rebuig de la llei, llevat que s’incloguin esmenes. Una exigència que saben que Pedro Sánchez no pot concedir, perquè qualsevol modificació del text implicaria despenjar-se de la patronal, que no es contempla.

Calculadora en mà, ERC i el PNB estan empenyent amb el seu cop de porta el Govern a buscar el recolzament de Ciutadans, disposat a votar a favor a condició que no es toqui ni una coma del reial decret, cosa que donaria l’oportunitat a Inés Arrimadas d’ocupar la centralitat política perduda. Aquesta opció és, en aquests moments, la més probable, després que les últimes hores s’hagin sumat al bloc del sí Més País-Equo i Compromís. En un ajustadíssim 170 sís contra 173 nos, el que decideixin els quatre diputats del PDECat decantarà la balança.

El protagonisme renovat de Cs posa incòmode el soci de coalició del PSOE, Unides Podem, el partit de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que ha portat les negociacions i que preferia no comptar amb el recolzament dels taronges. Així que la reforma laboral també ha sigut motiu de fricció dins del Govern, a un any vista de les eleccions generals.

La convalidació al Congrés és un mecanisme que atorga garanties democràtiques als decrets lleis aprovats per l’Executiu. És un pas necessari i indiscutible. El que no és comprensible és que els jocs d’aliances i aritmètica parlamentària arribin a desvirtuar l’esperit original d’aquest mecanisme legislatiu, fins al punt de posar en risc el compliment d’una àmplia demanda social per millorar la reforma del PP del 2012, que sindicats i patronal van explicitar en forma de pacte a finals de l’any passat, i que a més és una de les condicions de Brussel·les per rebre els fons europeus. S’ha de confiar en la responsabilitat de la majoria parlamentària per tirar endavant la votació de demà; no obstant, la utilització amb interessos partidistes d’algunes formacions deixa l’amarga sensació que la política no ha estat a l’altura en una norma crucial per a treballadors i empresaris d’aquest país.