Eurovisió Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Benidorm Fest, Espanya plural

Ni un tema dels presentats era igual. Societat espanyola en ple. I els artistes donant un exemple d’empatia i proximitat amb l’altre. Art

1
Es llegeix en minuts
Benidorm Fest, Espanya plural

Exclamar que aquest invent del Benidorm Fest representa Espanya sona molt nacionalista i valgui’m jo de caure en tals espais erms. Descriure que el Benidorm Fest reflecteix bé l’àmplia i versàtil societat espanyola és més políticament correcte i aprofundeix sobre el que realment es va poder veure la setmana passada a TVE.

Després de la lectura del deliciós article de Jordi Bianciotto que analitza des d’un punt de vista musical els diferents temes presentats, sí que es pot fer un reflexió superficial sobre com la música, les seves lletres, les tornades i, en aquest cas, les coreografies són una fotocòpia del que som com a societat.

No entro en cap debat de jurat ni de vot demoscòpic. Agafo la directa amb les cançons presentades. Cada una perfila un estil d’entendre la creació musical, sigui de manera artesanal o amb algoritmes.

Chanel és aquest remolí que arriba del teatre musical que tant agrada en aquest país. Fortalesa de veu, cos perfecte, empoderament d’escena, gairebé perfecta, amb una cançó enganxosa i molt eurovisiva. 

Rayden, un ‘indie’ a l'estil raper melòdic, imatge d’home rude però sensible, perfecte per plorar sense problemes pel carrer, «‘al que vive del recuerdo y el presente le explota’», canta amb la seva banda.

Varry Brava, ‘poperos’ a morir, línia La Casa Azul amb aquella contemporània ‘Revolución sexual’ que tant va connectar amb una generació, ara de gairebé 40. 

O les Tanxugueiras, una de les preferides a les xarxes, folk electrònic bo, reivindicació de la dona, món inclusiu, educació inclusiva, poesia inclusiva, tot...

I Rigoberta Bandini. Reconec que milito en la seva veu, dolça, amb tants matisos, peculiar, personal... Diuen que va presentar un tema feminista. Doncs potser sí, però també de vida, de mare, de teta, de confort, de família, de caldo sempre a la nevera. ‘Mamá, mamá. ¡Lolololo...!’

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Ni un tema igual. Societat espanyola en ple. I els artistes donant un exemple d’empatia i proximitat amb l’altre. Art.

Tot tan espanyol com després barallant-se entre seguidors i defensors d’uns i d’altres. Criticant l’organització, defenestrant els horteres o el folklòric o el naïf. Perquè així sembla que som. Blanc, negre, tot i que els cantants donessin una lliçó.