Un FMI amb boira

L’FMI compleix. Com ja va dir divendres la seva directora gerent, Kristalina Georgieva,l’economia mundial continua creixent el 2022 però ha de salvar una contínua cursa d’obstacles: òmicron, dificultat de subministraments, inflació alta i més persistent del previst, tensions geopolítiques que poden sacsejar-ho tot... Conseqüència: l’economia mundial continuarà creixent, però menys que en el 2021 (4,4% davant el 5,9%) i menys del previst pel mateix FMI fa poc (4,9%). 

En el món passen tantes coses que més val confiar en l’FMI que en els profetes, però el dubte és també part del coneixement. ¿Pot l’economia mundial créixer només mig punt menys, quan a part dels obstacles assenyalats per Georgieva, el creixement de la Xina, motor de l’economia mundial, es redueix del 8,1% al 4,8%? És estrany, però també pot ser que la Xina –transparència mínima– creixi més. O fins i tot menys.

Per als Estats Units es preveu un creixement bastant menor (4% davant el 5,6% del 2021) a causa que la política monetària passarà d’estimular l’economia a frenar-la (pujada de tipus d’interès i recompra de bons) per evitar que l’alta inflació descarrili i trenqui l’equilibri social. D’acord, però ¿què passa si la FED s’equivoca en les dosis de reductors?

En la zona euro el creixement també baixarà (3,9% davant el 5,2%). ¿I Espanya? Bé, allò d’Espanya és el món al revés. L’FMI rebaixa molt les perspectives rosades del Govern. L’economia no haurà crescut l’any passat un 6,5% com deia Calviño sinó només un 4,9% (que no estaria malament si el 2020 no ens haguéssim desplomat un 10%). I aquest any no creixerem l’oficial 7% sinó un 5,8%. Tràngol amarg: el 2021 hem crescut menys que la mitjana de la UE (5,2%), Itàlia (6,2%) i França (6,5%). I fins al 2023 no recuperarem el PIB anterior a la crisi (el del 2019).

Però Déu colla, però no ofega. L’FMI creu que el 5,8% d’aquest any serà superior a la mitjana de l’euro (3,9%) i al de França, Itàlia i Alemanya. Serem –potser pels fons europeus– l’economia avançada que més creixi i fins i tot estarem un punt per sobre de la Xina. Tant de bo l’FMI l’encerti perquè l’ocupació, l’equilibri social i el no-descarrilament polític estan en joc.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però l’escepticisme, no només sobre la previsió d’Espanya, és saludable. L’FMI preveu que el preu del gas natural pugi un 48% (menys que el 2021), però tot depèn del que faci Putin els pròxims dies. ¿Qui ho endevina? I l’FMI aposta –no vol ser alarmista– que la inflació dels països avançats es vagi moderant, acabi l’any en el 3,9% (amb el BCE dels nervis) i baixi el 2023. Ho firmo.

S’ha de treballar amb les previsions raonables de l’FMI, però sabent que no és infal·lible i que, com adverteix la mateixa Georgieva, hi ha molta boira a l’autopista.