Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Darwin i el sistema de partits
Els espais de nova centralitat i hegemonia ja han sigut ocupats per les dues espècies, PSC i ERC, que han canviat més ràpid davant el final del tsunami independentista
Plantejava Lamarck, el primer evolucionista, que als ànecs els havien sortit membranes entre els dits a còpia de remar. Darwin va descobrir que el mecanisme real era menys lògic i més subtil. És l’atzar de les mutacions el que converteix les espècies en més o menys viables. Però aquí van agafades de la mà. Davant el gran canvi ambiental de la política, que consisteix en el final del tsunami independentista i el retorn a la climatologia lacustre, dos dels vells partits eixamplen el seu nínxol ecològic. Els republicans, mitjançant l’adopció sense complexos del model neoautonomista, i els socialistes, amb les metamorfosis que convinguin per recuperar l’electorat perdut a les goles de l’anticatalanista Cs. Girs nets, ben definits, amb els nous posicionaments assumits i proclamats.
Entretots
Els perdedors són els que menys han fet per adaptar-se o més han tardat a percebre el gran canvi operat. En tot cas, facin el que facin a partir d’ara, han vist com els espais de nova centralitat i hegemonia ja han sigut ocupats per les dues espècies, PSC i ERC, que han canviat més ràpid. Cs no té més remei que radicalitzar-se, però entra en competència amb el PP i Vox. Territori de caça massa escàs per a un nombre excessiu de competidors. De manera similar, JxCat troba la plaça de gran cetaci ocupada i a sobre està ancorat en un avantpassat antediluvià immobilista anomenat Puigdemont. Si el refredament global de l’independentisme no es reverteix aviat, i per ara no se’n detecten símptomes, aquest híbrid es trobarà encallat a la vora del llac. La puresa, si existeix a la biosfera, no és compatible amb les delícies del xipolleig en aigües enfangades.
Per la seva banda, els supervivents del naufragi, Centrem a una banda, Valents a l’altrae, no fan més que aplicar desesperadament el principi de Lamarck. Amb la vana esperança de veure com els creixen entre els dits les membranes de la moderació i així se salven de sucumbir als bassals del diluvi que ells mateixos van desencadenar.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
