Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El carrer del bombardeig

L’Ajuntament de Madrid ha recuperat el nom de Crucero Baleares per a un dels seus carrers. Va ser un vaixell que va participar en una matança de civils, el 1937

1
Es llegeix en minuts
El carrer del bombardeig

Canta Joaquín Sabina: «Vivo en el número siete, calle Melancolía. Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría». Ningú vol habitar un carrer que destil·li tristesa. Però hi ha una cosa pitjor, obligar uns veïns a viure en una via que faci olor de mort. A fugida, a terror, a matança. A nens que agonitzen en braços dels seus pares. A pares orfes de fills. A memòria negra silenciada, sempre present en els que la van patir.

L’Ajuntament de Madrid ha recuperat el nom de Crucero Baleares per a un dels seus carrers. La ignorància podria evocar imatges de vacances, còctels a coberta i banys de sol. Però la realitat ens porta a l’infaust febrer de 1937. A la matança de milers de civils que miraven de fugir de Màlaga per la carretera d’Almeria. Van ser bombardejats per terra, mar i aire per les forces franquistes. Una carnisseria. El creuer Balears va ser un dels vaixells que va participar en la matança. No hi ha raons per a aquesta placa amb ànima de làpida. No hi ha justificació ètica per al record d’un vaixell de tan infausta memòria. Per a alguns, sembla que el règim franquista més que melancolia el que desperta és nostàlgia. Massa resistència a mudar-se a un barri lliure d’un passat tan fosc. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web