El turisme reclama el seu lloc

Espanya és un país turístic. Per més que la pandèmia l’ha posat en perill i ha accelerat la necessitat de replantejar el model dominant de turisme de masses –un debat recurrent des d’abans de la irrupció del coronavirus–, sobre aquest sector es continua assentant una part fonamental de l’economia espanyola. Actualment, s’estima entorn del 10% del producte interior brut (PIB), i el 2019 superava el 12%. Recordar que Espanya continua sent un país turístic és necessari per no perdre de vista el seu pes en l’ocupació (el desembre va tancar amb 2,3 milions d’afiliats a la Seguretat Social vinculats a activitats turístiques) i tenir-ho en compte a l’hora de reformular el model econòmic del país. És cert que existeixen àmbits emergents, que cal potenciar (la transició energètica, per exemple), però la recuperació econòmica a curt i mitjà termini passa en gran manera per la reactivació del turisme. Exposat tot l’anterior, s’entén la perplexitat dels empresaris turístics al veure l’abril passat, quan el Govern va presentar els grans projectes d’inversió que absorbirien el gruix dels fons europeus, que el turisme quedava en un discret vuitè lloc, amb un pla de modernització i impuls al sector dotat amb 3.400 milions d’euros en tres anys, per darrere d’altres plans com el de mobilitat sostenible (13.200 milions) o rehabilitació de vivenda (6.820 milions). Fitur, la fira de turisme que se celebra aquests dies a Madrid, ha servit d’altaveu a les empreses del sector per insistir en la seva reclamació de més ajudes, en correspondència amb el seu pes en l’economia del país.

Les grans companyies agrupades en el ‘lobby’ Exceltur i la patronal CEOE reclamen que el turisme tingui el seu propi PERTE (projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica). La ministra del ram, Reyes Maroto, ho rebutja, perquè considera que el pla previst ja és un «autèntic PERTE». Aquí convé aclarir termes: tot i que es tracti igual de diners dels fons europeus, el pla de modernització del sector turístic de 3.400 milions, com està dissenyat, no és un PERTE, tot i que la ministra els equipari. Un PERTE es reserva als projectes estrella, amb potencial d’arrossegament per al creixement, i entre les seves característiques distintives hi ha la col·laboració publicoprivada i amb centres d’investigació, han de participar almenys cinc empreses i dues comunitats autònomes. El Govern ha anunciat PERTE per al vehicle elèctric, per a la salut en avantguarda i per a les energies renovables i l’hidrogen verd. El valor estratègic d’aquests tres camps és indiscutible, com també ho és el del turisme, que en canvi es queda fora. És indispensable que la indústria turística es modernitzi, reposicionar destinacions i millorar la qualitat d’alguns productes per no dependre només de la quantitat de turistes que ens visiten. Una remodelació d’ampli abast que sense un PERTE que l’articuli serà difícil d’aconseguir. Una altra qüestió és si la petició d’Exceltur que es destinin 17.500 milions és excessiva, quan per a les renovables són 6.900 milions i per al vehicle elèctric, 4.300 milions. Igualment, seria equivocat destinar aquesta ingent inversió per tornar a l’estat del 2019, sense adaptar-se als nous temps.

El recolzament del Govern al turisme a través dels ertos ha sigut decisiu. Ha evitat la fallida de nombroses empreses i que centenars de milers de treballadors perdessin els seus llocs de treball. El Govern va saber atendre llavors les necessitats del sector; ara ha de continuar fent-ho.