Propostes per a pandèmies

Per tot això, és comprensible que els mitjans hagin destacat els silencis del pla. Si el que es diu cal prendre-s’ho com una declaració d’intencions de fer alguna cosa, el que es calla es pot interpretar com el desig de no abordar determinats assumptes. Així, s’ha remarcat que el pla no inclou la reforma del delicte de sedició, que podria ser un incentiu per a la tornada de Carles Puigdemont. Precisament per això, podria ser una font de desgast per al Govern: rebaixar la pena de la sedició mobilitzaria la dreta i l’extrema dreta, a més de desconcertar alguns votants socialistes. 

El que em resulta més difícil d’entendre és que no es plantegin reformes legislatives que precisin la normativa aplicable en situacions de pandèmia. Crec que no suposarien desgast per a la coalició governant, i fins i tot podrien ser acceptables per part de l’oposició. Per això m’atreveixo a esbossar algunes idees, sense pretensió de ser exhaustiu.

En primer lloc, m’ocuparia de la llei orgànica 3/1986, de mesures especials de salut pública. L’article 3 diu: «A fi de controlar les malalties transmissibles, l’autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin o hi hagin estat en contacte i del medi ambient immediat, així com que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible». Penso que podria afegir-se un nou paràgraf que precisés que aquestes mesures podran incloure restriccions a la llibertat de circulació en hores determinades, limitacions a la llibertat de reunió i a l’aforament de locals tancats.

Es tractaria d’introduir en la llei les mesures que reiteradament han sigut avalades pels tribunals. Així, en segon lloc, es podria eliminar l’obligació que l’adopció d’aquestes mesures se sotmetés a autorització judicial. Si la llei habilités l’autoritat sanitària, no tindria cap sentit que els Tribunals Superiors de Justícia intervinguessin per autoritzar el que la llei permet expressament. Quedaria intacte el control judicial d’aquestes mesures, si fossin recorregudes pels ciutadans que consideressin que lesionen els seus drets. Suprimir l’autorització prèvia no pot ni ha de restringir la tutela jurisdiccional dels drets.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

A aquestes dues idees m’agradaria afegir-ne una altra, que entra de ple en la utopia: reformar la Constitució. Després de les sentències del Tribunal Constitucional sobre l’estat d’alarma, per imposar un confinament domiciliari caldria declarar l’estat d’excepció, que requereix una autorització prèvia del Congrés dels Diputats. L’estat d’alarma entra en vigor quan el BOE publica el decret del Govern que el declara, tot i que després el Congrés pugui decidir si el prorroga o no. I de vegades el confinament domiciliari, com a mesura sanitària urgent, no pot esperar el que duri el tràmit parlamentari. Per això suggereixo que es modifiqui l’article 55 de la Constitució, perquè l’estat d’alarma, en situacions d’emergència sanitària, pugui determinar el confinament domiciliari.

Si la reforma constitucional és impossible, almenys caldria buscar la manera d’aclarir la legislació sanitària, deixant a les autoritats sanitàries que assumeixin les seves responsabilitats davant els representants de la ciutadania per les mesures generals que adoptin. I que els tribunals continuïn garantint els drets individuals sense haver de participar en la presa de decisions d’abast general.