Govern de coalició Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Assaig de ruptura?
La crisi per les declaracions del ministre de Consum no s’hauria produït si no hi hagués hagut eleccions a Castella i Lleó
Des que es va formar el Govern de coalició progressista, fa ara dos anys, s’ha especulat amb la possibilitat que l’acord entre el PSOE i Unides Podem es trenqui. La dreta, de fet, va pensar, en una anàlisi que es va demostrar equivocada, que això ocorreria poc després que es constituís l’Executiu, perquè és veritat que en els primers mesos hi va haver picabaralles internes, de to agre, protagonitzades la major part de vegades per Pablo Iglesias, llavors vicepresident segon i líder dels morats. Però no va passar. No tenia lògica, perquè el pacte de Govern no és un matrimoni per amor que se’n vagi a anar en orris per una baralla, és un matrimoni de conveniència i en l’interès dels dos partits estava llavors, i està ara, mantenir-se coalitzats. Una altra cosa serà, ja es veurà, quan s’acostin les eleccions generals, moment en què pot interessar-los el divorci per poder fer campanyes amb perfil més desafiador.
No obstant, en aquests dos anys hi ha hagut divergències en assumptes importants. Alguns, com la reforma laboral, que es presentava com el zenit de la discòrdia, han sigut resolts amb intel·ligència, tot i que el projecte aprovat pel Govern i els agents socials encara ha de ser ratificat pel Congrés i el tràmit està en l’aire per la resistència dels socis parlamentaris a recolzar-lo. Però la decisió del PP de tergiversar unes declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, a ‘The Guardian’, per convertir-les en el centre de la campanya electoral de Castella i Lleó, i la determinació dels membres socialistes del Govern, inclòs el president Pedro Sánchez, de no donar-li suport, han portat el xoc al que podria entendre’s com un assaig de ruptura.
Entretots
Perquè el que va dir Garzón al diari britànic, més enllà de la seva inoportunitat, és bàsicament cert i és compartit pels socialistes, que ara miren cap a un altre costat no sigui cas que si es posen a matisar sobre la qualitat de la carn de les explotacions de la ramaderia extensiva i intensiva el PP se surti amb la seva i perdin el vot rural dels castellanolleonesos. Ja se sap que el dimoni està en els detalls, especialment si amb ells tractes de respondre al discurs simple i fal·laç amb què el PP intenta enredar els ramaders, la immensa majoria amb explotacions extensives, tot i que amb tanta propaganda extrema se senten ara amenaçats per Garzón.
Però vet aquí que la part socialista del Govern ha abandonat a la seva sort el ministre de Consum, convertit en el pimpampum de la dreta, i que des d’Unides Podem qualifiquen de ‘deslleial’ el mateix president per haver-se afegit ‘a la notícia falsa’, en lloc de desmentir-la. No Yolanda Díaz, que, amb el seu habitual to moderat, atenua el missatge. Aquesta és segurament la crisi més greu que s’ha viscut en el Govern de coalició, al deixar sense cobertura un ministre, i la més insubstancial. Una crisi que no s’hauria produït si no hi haguessin hagut eleccions a Castella i Lleó i que permet entreveure com serà la ruptura, si es produeix, en vigílies dels comicis generals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
