Polèmiques Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
La llengua fa el ridícul

Estem atrapats en una bogeria sense sentit. La polèmica de la llengua a Catalunya ens converteix en individus sense raó, entenent que el raonament és el que ens diferencia de la resta d’éssers del planeta.

Dos exemples: un anunci d’una companyia d’alguna cosa que alerta de l’extinció del català i una controvèrsia per no acceptar la paraula «trigo» en castellà en un concurs de TV-3. Les dues són situacions ridícules si apliquem el que ja coneixem com el menys comú dels sentits.

Que el català pateix un retrocés en la seva utilització habitual és molt evident. Que per sortir d’aquesta situació es necessitin campanyes que ens condueixin als anys 70 és una broma. El fet de fingir un atac que no és tal, sinó que està relacionat amb alguna cosa més profunda, converteix els que utilitzen aquestes arts en avis ceballots que sembla que vulguin tornar a lluites caduques per la normalització del català on probablement ni hi van ser.

L’anunci diu venir d’un silenci, citant Raimon, que alerta del perill de l’extinció del català. Després d’aquest segueixen anuncis en català, programes en català, notícies en català i fins i tot el temps en català. Sense sentit.

L’altre cas, polèmica recent, està relacionat amb el concurs de TV-3 on una nena va preguntar si podia contestar en castellà perquè no li sortia la paraula en català. La situació tampoc té sentit. En els concursos de TVE, Tele 5 o Antena 3, on el joc està justament en les definicions, les respostes són en castellà. Ni en anglès, en francès o en català. Igual que a la BBC. ¿O acceptarien una resposta en castellà a la cadena britànica?

Notícies relacionades

L’únic problema va ser l’excés reivindicatiu del presentador sobre que a TV-3, només en català. I la nena només volia guanyar els punts. Ja ho veuen: ¿quantes vegades oblidem una paraula, en un o altre idioma, i citem la primera que ens passa pel cap? Aquesta és l’evidència de la normalitat bilingüe en la qual vivim.

Resumint: menys polèmiques inútils, més profunditat en els debats sobre la immersió i molt ‘tindercat’. Posats a fer, que les llengües es moguin.