Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Digues blat i no ‘trigo’, carinyo (i té raó)
Una nena va contestar ‘trigo’ a la pregunta «¿De quin cereal està feta la pasta italiana?», i Llucià Ferrer (‘Atrapa’m si pots’, TV-3) li va advertir que estava en un concurs en català i calia respondre en català. O sigui, hauries d’haver dit ‘blat’, carinyo. ¡Ahh!
Al voltant d’aquesta pinzellada de tan insignificant recorregut s’ha muntat una excitació d’una virulència inaudita, només explicable per l’enverinat clima que al voltant de la lingüística s’ha instal·lat a Catalunya. Estic amb Llucià Ferrer. No té res a veure aquest assumpte amb la perversa diatriba de la quota del castellà a les escoles o instituts. En un altre moment d’aquesta jornada de l’‘Atrapa’m...’ es va preguntar com es diu la tira de roba que es porta al coll amb un nus central. I davant la resposta ‘pajarita’, Llucià va tornar a advertir que hauria d’haver dit ‘corbata de llaç’ o ‘corbatí’, que és així com en català es diu.
Té tota la raó. Aquí som en un concurs que té per objectiu –a més d’entretenir i ajudar a aprendre– la defensa, impuls i comprensió de la llengua catalana. I és lògic que s’hagi de respondre en català i no en una llengua diferent.
Sembla mentida que una cosa tan senzilla, que forma part de l’essència i la mecànica del concurs, no s’hagi volgut entendre i hagi sigut objecte d’un retorciment tan majúscul. Mai he qüestionat en aquesta columna que TV-3 tingui el català com a llengua. Si el català no és la llengua de TV-3, ¿de quina televisió del telehipòdrom ho serà? ¿De TeleMadrid? Tot això em sembla tan obvi que només es pot infectar des d’aquest odi mesquí en què uns i d’altres ens han submergit.
L’interessant sobre ‘Atrapa’m si pots’ seria analitzar-ho des de la mateixa llengua catalana. Això sí que seria útil. Posem per cas una pregunta possible. ¿Quina és la ciutat més important d’Aragó? Si la criatura contestés ‘Zaragoza’ i el presentador al·legués que hauria d’haver dit ‘Saragossa’, allà sí que jo protestaria.
Notícies relacionadesDe la mateixa manera que si al ‘Saber y ganar’ donessin per bona ‘Gerona’ en lloc de ‘Girona’. Els pobles es diuen, i només es diuen, com els seus habitants volen. I no han de traduir-se. Viladecans no és Villaperros.
I com va dir Carod Rovira fa 15 anys en una memorable sessió del programa ‘Tengo una pregunta para usted’ (TVE-1): «No em digui José Luís. Jo em dic Josep Lluís. Aquí i a la Xina popular».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilització dels docents Vaga a l'educació a Catalunya: ¿On és avui dimarts i on toca demà dimecres?
- El dia 16 ‘Crims’ torna a TV3 amb set històries marcades per l’engany
- Kilian Jornet, als 38 anys, se sincera: "Hi va haver mesos en què no pagava el lloguer per poder córrer"
- Extraviat des del 2018 El rètol de la plaça de Barcelona dedicada al creador de l'‘estelada’ apareix a la venda a Wallapop
- Estudi científic Les restes de pesticides, fàrmacs i productes químics envaeixen els oceans: les costes concentren fins a una cinquena part de la pol·lució
