Un avet d’autoajuda

Tot això és igual, deia, perquè l’important és que gràcies a la foto de la presidenta pagesa al costat de l’avet vam poder captar l’important de l’assumpte: l’arbre del Parlament, del lloc on en teoria (i només en teoria) estan representats tots els catalans, estava ple de cartolines amb frases d’autoajuda que semblen tretes a l’atzar de llibres de Paulo Coelho: «El cor de l’home és un mar, ni tot l’univers l’ompliria», «la millor paraula la tens a l’ànima», «la riquesa més gran de l’ànima són els sentiments» i coses d’aquestes. És una sort que el bo de Biden no tingui ni punyetera idea que l’han col·locat en un altar tan ridícul, si no ja tindríem un altre cop la Sisena Flota amarrada a Barcelona, aquesta vegada amb pitjors intencions que anar de putes.

A casa meva no vam posar avet, però fins i tot el meu fill d’11 anys s’hauria fotut dels seus pares si, en cas de tenir-lo, l’haguéssim convertit en un mural dirigit a adolescents de poc cervell, com el que amb tanta cura cuidava la Borràs, que per fi ha trobat una feina a la seva altura, com a reposadora d’ornaments de Nadal.

Notícies relacionades

Desànim a Alemanya

Ábalos, víctima de tots... i de si mateix

–Pare, que ja soc gran, deixa de fer el ridícul amb l’arbret –diria l’Ernest, amb raó.

Potser aquesta seria l’explicació de l’avet d’autoajuda. Com que el Parlament legisla només per al llacisme, van dissenyar un arbre de Nadal per als que pensen que només creient en una cosa es farà realitat, que els somnis es compleixen si t’ho proposes i que a la cantonada ens espera la republiqueta. I, per descomptat, que Biden està pendent de nosaltres.