Episodi viral Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Nadal sense gambes
El pobre, pel que sembla, només pot robar llet i pa, unes gambes per disfrutar del Nadal està fora del seu abast
Hi ha comportaments de l’espècie humana que em costa definir. Mesquí, cruel o lamentable. Això em sembla el comportament d’aquests senyors d’Alacant que, sense ser policies ni guàrdies de seguretat, decideixen convertir-se en justiciers i reduir un pobre home que va robar unes gambes en un famós supermercat alemany. Hi ha un vídeo que s’ha fet viral en què podeu veure com l’agredeixen sense miraments. Els comentaris a Twitter demostren fins on pot arribar la mesquinesa humana. «Que les gambes són un caprici, que no era menjar de primera necessitat, que si vol menjar sap on demanar-lo».
Primer, em flipa com alguns estan al corrent de les vides i els sentiments de persones que ni tan sols coneixen i, després, posats a inventar, jo soc més partidària de fer-ho en positiu. Com em va dir una amiga caixera un dia: «Hi ha una norma no escrita en la nostra feina. Si veiem algú que roba menjar, no hem vist res». ¿Però quin menjar?, es preguntaran alguns. Aquests que decideixen que el pobre no té dret ni a gambes ni a torró per Nadal. ¡El pobre només pot robar llet i pa! En la meva fantasia, aquest senyor volia tenir un detall amb la seva humil família i oferir-los unes gambes per Nadal. No va robar res més. Únicament una capsa de gambes d’oferta. Però, pel que sembla, això no està bé.
Em sembla molt cruel donar sempre la mateixa porqueria als pobres. Quan en un súper em trobo alguna oenagé que demana menjar, jo soc de les raretes que els dona cava i galetes Príncipe. M’importa un rave que no siguin saludables. La vida no només és sobreviure, també cal disfrutar. I aquestes gambes simbolitzaven això. Soc pobre, però avui és Nadal i la meva família no necessita unes gambes, però les disfrutarà. No les necessita ni la família pobra ni la família rica. Ni marisc, ni torró ni gall dindi. ¡Res és necessari! Però ens agrada, una vegada a l’any, menjar fins a rebentar. No mirar ni el colesterol ni el sucre en sang. Passem de tot. ¡És Nadal! Doncs aquest senyor va pensar el mateix. Però un grup de ‘Batmans’ del Tot a 100 van decidir que el seu Nadal seria sense gambes. Posats a fer-se els herois, haurien d’haver decidit deixar d’esclafar-lo i pagar-li la capsa entre tots. Però això seria demanar massa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
