Cine i realitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ni amunt ni avall, no miris
‘No mires arriba’ és una d’exagerada sàtira, però tan real que en alguns moments crispa, alhora que desbloqueja els ulls
La pel·lícula ‘No mires arriba’ (Don’t Look Up), èxit a Netflix aquest Nadal i, per desgràcia, poc a les sales, és aquest tipus de film que rep les millors o les més cruels opinions. Sense entrar en detalls, la història pretén ser una irònica crítica a la societat americana. No obstant, és fàcil veure-s’hi reflectit.
Tracta del descobriment d’un meteorit l’òrbita del qual el porta directe a la Terra. Resultat: la destrucció total. Aquest argument apocalíptic és una excusa per desenvolupar diferents idees.
N’analitzo només tres: la incredulitat davant la veritat, la mofa immediata davant tot i l’obsessió malaltissa, i en aquest cas infantil, per fer diners sense importar els riscos.
Primer, acceptem com a veritat allò que aparenta ser-ho i coincideix amb els nostres valors, tot i que sigui fals. Per això, el que està suportat per fets que ens van en contra entra al territori de l’especulació i la mentida.
Segon, tot pot prendre’s a broma. Fins i tot allò més transcendental, com la fi del món. Es poden fer ‘mems’, ‘stickers’, ‘ticktocks’ i tot un llistat de xerrameca ‘anglo’ assumida, on el denunciant quedarà en un ridícul ràpid i, per això, tots els seus arguments seran posats en dubte. El riure jocós del grup adolescent.
Tercer, l’evidència que existeixen éssers inhumans capaços de posar en risc el planeta amb afany d’incrementar els seus ingressos, sabent que les seves pròpies riqueses els salvaran en l’últim moment. Canvi climàtic.
Notícies relacionades
La pel·lícula és una exagerada sàtira. És cert. Però tan real que en alguns moments crispa, alhora que desbloqueja els ulls, si encara no estan prou oberts.
La veritat, la conya i la cobdícia. Un darrere d’un altre es converteixen en un còctel explosiu i molt contemporani. El cinisme jocós del film descriu seguidors de no mirar al cel (amunt) o mirar el problema directament. Disposicions oposades i radicalment enfrontades. El joc de sempre que obliga a posicionar-se, però a la contra sense trobar solucions. ¿Els sona?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
