Contra el toc de queda

El sentit comú ens porta a pensar que el fet que alguns pocs joves es reuneixin d’una a sis de la matinada a l’espai públic en ple hivern i amb l’oci nocturn tancat difícilment tindrà un efecte més lesiu en la gestió de la covid-19 que les grans aglomeracions als centres comercials o a les estacions d’esquí que veiem aquests dies, o l’activitat que es duu a terme a interiors de cines, bars i restaurants plens de gent sense mascareta. De fet, la mateixa Magda Campins, presidenta del Comitè Científic Assessor català, reconeixia en una entrevista a ‘El Diario.es’ que el toc de queda era una mesura simbòlica, una «mesura més de conscienciació cap a la població, de dir ‘vigileu, estem molt malament’».

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Frivolitzar amb la restricció de la llibertat de deambulació com ha fet el Govern a aquestes alçades de la pandèmia és un greu error: les mesures que restringeixen greument els drets fonamentals haurien d’estar ben motivades i tenir una afectació substantiva a l’evolució de la pandèmia. No es tracta de sacralitzar-les, quan cal es poden limitar, però com a últim recurs. Cal rigorositat i jerarquització en l’ús de les mesures de contenció epidemiològica. 

Durant aquests ja gairebé dos anys hem sentit parlar d’eficàcia sanitària i d'impacte econòmic. I s’ha deixat en un segon pla el criteri democràtic. No afecta igual a l’estat de dret el fet de limitar certes activitats socials o comercials que restringir drets fonamentals. Si no filem prim estem adobant el camí a negacionismes i conspiranoies vàries. Després tot seran lamentacions: que si descontentament social, que si escalada de la desafecció. Perquè tirar pel dret pot tenir costos a mig termini.