Innovació docent: separar el gra de la palla

El futur de l’escola a debat

La meva postura ha sigut bastant clara: davant les profundes transformacions de la nostra època, cal veure en els canvis oportunitats per a l’emancipació i treballar-los. I això afecta evidentment el fet educatiu. Aquest posicionament m’ha portat a criticar, de vegades, el paper d’alguns sindicats per actituds que crec excessivament corporativistes. I he posat en entredit certes postures holístiques, que veuen en qualsevol reforma una gran conspiració capitalista per acabar amb l’esperit crític.

Dit això, però, és evident que com a societat ens fa falta un debat sobre el futur de l’escola (i, sobretot, de l’escola pública). I el departament i algunes direccions han de fer un esforç d’escolta i de complexificació de les seves apostes. A més, ens fa falta molta evidència científica: tant en resultats d’aprenentatge com d’impacte en bretxes educatives. L’educació és una activitat central en una societat que vol ser democràtica i inclusiva i, per tant, les eleccions no poden quedar només en mans de gestors educatius i, diria més, tampoc de professionals del ram.

Com a mare que observa el que passa en una escola pública de nova creació, com a docent universitària que forma joves que venen dels instituts, com a experta en polítiques de benestar que ha estudiat sistemes educatius de diversos països, volia posar sobre el paper algunes inquietuds que em ronden pel cap. Perquè crec que, en aquest moment, és necessari fer un exercici col·lectiu i separar el gra de la palla de la innovació docent.

Idees força per aprofundir en la innovació

Idea 1: Desmuntar la falsa fal·làcia d’haver d’escollir entre habilitats i memòria. El musicòleg i pedagog Ibán Martínez Cárceles apunta que totes dues no estan gaire lluny i que difícilment es pot entendre l’una sense l’altra. L’apel·lació a l’aprenentatge per competències, que és l’equivalent a buscar noves maneres per construir coneixement, no hauria d’anar en detriment de l’exercici de la memòria. No es tracta de recitar els reis gots, però tot procés d’aprenentatge ha de tenir uns ancoratges mínims que requereixen recordar conceptes i procediments. Per poder connectar idees cal haver-les interioritzat. Em semblaria una bona pràctica que en les noves propostes es donés importància, per exemple, a treballar el text d’una obra de teatre, memoritzar poesia o aprendre una coreografia.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Idea 2: L’aprenentatge vivencial i cooperatiu és compatible amb l’esforç i l’autoexigència. Fa més d’un segle, els mestres llibertaris i les mestres llibertària ja reivindicaven una aproximació al coneixement que posés en el centre l’emancipació i l’experimentació. Recordem millor i ens desperta més curiositat allò que hem viscut. I, juntament amb això, les grans pedagogues no han deixat mai de donar importància a l’esforç i l’autoexigència. El gust per aprendre també es construeix i de vegades costa i requereix repetició, constància i dedicació. L’acompanyament en aquest camí d’aprendre a aprendre és fonamental per fer persones lliures.

Idea 3: Els canvis a l’escola s’han de guiar per més ciència i menys esperit ‘new age’. Ens fa falta una innovació pedagògica teòricament informada i amb avaluació, basada en evidències. O dit amb altres paraules: hi ha d’haver una explicació fonamentada sobre per què les coses es fan o es deixen de fer. No per creences o suposicions. I si els passos es plantegen en forma d’hipòtesi, s’ha de fer un exercici de verificació o refutació d’aquestes. En això podria ajudar el departament. Alguns manuals de criança, més a prop de l’autoajuda que del coneixement psicopedagògic o feminista, han introduït una aproximació ‘new age’ al fet educatiu en certs sectors socials. Hauríem de preservar l’escola d’argumentacions de tipus. I fer tot el possible per evitar construir projectes educatius de cartró pedra: bonics per fora, buits per dins.