Els llibres de l’any 22

Al llarg dels anys, però, el text que he llegit més cops és el del professor José M. Valverde. En lloc de parlar d’un títol, es dedicava a recordar l’any 1922 com el d’una gran collita literària, un any fundacional, i destacava així la coincidència en el temps de l‘Ulisses’, de James Joyce; ‘La terra gastada’ de T. S. Eliot, i el ‘Tractatus Logico-Philosophicus’ de Wittgenstein. Després obria l’objectiu per incloure-hi la influència creixent de Virginia Woolf; el volum de poemes ‘Trilce’, de César Vallejo; les ‘Elegies de Duino’, que Rilke va escriure el 1922 (però va publicar un any després), i fins i tot la mort de Marcel Proust. La modernitat literària, explicava Valverde, va arribar aquell any al seu punt culminant, amb una influència decisiva a partir d'aleshores, i acabava l’article amb una pregunta retòrica: «¿Estem en decadència respecte del 1922?». Ara que entrem al 2022, el centenari d’aquesta febre creativa i trencadora pot ser una bona oportunitat per treure’ls de la vitrina i recalcular el seu sentit. La seva condició de clàssics moderns no se'ls discuteix, però ens podem preguntar si aquest impuls sobreviu avui dia d’alguna forma.