Clàssics Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els llibres de l’any 22

El centenari de la febre creativa i trencadora de 1922 pot ser una bona oportunitat per treure aquestes obres de la vitrina i recalcular el seu sentit

2
Es llegeix en minuts
Els llibres de l’any 22

Un dels volums més curiosos i estimats de la meva biblioteca és el primer i únic exemplar d’una revista-llibre que es va publicar a Girona amb aquest títol: ‘[El Número]’. El va editar la llibreria 22 per celebrar el seu 10è aniversari, el 1988. A la coberta hi havia un quadre de Narcís Comadira i, a l'interior, 22 autors escrivien sobre el seu llibre preferit. La selecció era un model de convivència cultural avui força impensable, amb 11 autors que escrivien en català i 11 en castellà, tot i que ara hi trobaríem a faltar més dones –només quatre i 18 homes–. La llista és atractiva: entre d’altres, Josep M. Benet Jornet parla de ‘Les aventures de Huckleberry Finn’, de Mark Twain; Jaime Gil de Biedma tria ‘Carmen’, de Merimée, per la seva llibertat eròtica; Josep M. Fonalleras es decideix per ‘El vigilant en el camp de sègol’, de J. D. Salinger; Ana Maria Moix parla de ‘L'ampla mar dels Sargassos’, de Jean Rhys, i Montserrat Roig recorda un llibre que tenia la seva mare: ‘La pell’, de Curzio Malaparte.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Al llarg dels anys, però, el text que he llegit més cops és el del professor José M. Valverde. En lloc de parlar d’un títol, es dedicava a recordar l’any 1922 com el d’una gran collita literària, un any fundacional, i destacava així la coincidència en el temps de l‘Ulisses’, de James Joyce; ‘La terra gastada’ de T. S. Eliot, i el ‘Tractatus Logico-Philosophicus’ de Wittgenstein. Després obria l’objectiu per incloure-hi la influència creixent de Virginia Woolf; el volum de poemes ‘Trilce’, de César Vallejo; les ‘Elegies de Duino’, que Rilke va escriure el 1922 (però va publicar un any després), i fins i tot la mort de Marcel Proust. La modernitat literària, explicava Valverde, va arribar aquell any al seu punt culminant, amb una influència decisiva a partir d'aleshores, i acabava l’article amb una pregunta retòrica: «¿Estem en decadència respecte del 1922?». Ara que entrem al 2022, el centenari d’aquesta febre creativa i trencadora pot ser una bona oportunitat per treure’ls de la vitrina i recalcular el seu sentit. La seva condició de clàssics moderns no se'ls discuteix, però ens podem preguntar si aquest impuls sobreviu avui dia d’alguna forma.

Temes:

Llibres