Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
De l’estètica de les mascaretes
Convindria reivindicar el respecte envers la paraula, la necessitat d’utilitzar-la no com un adjectiu polivalent, sinó com un nom propi relacionat estrictament amb la bellesa
És curiós observar com fem servir l’adjectiu “estètic”. O bé l’apliquem en positiu i de manera indiscriminada, sense entrar en detalls, o bé ens serveix per menysvalorar tot el que és superficial, prescindible, sobrer. Solem dir: “tal cosa és molt estètica”, perquè, a més, sense un adverbi que n’augmenti la magnitud, l’expressió quedaria pobra. I també diem: “tal cosa és un maquillatge, una solució cosmètica”, per referir-nos a una mesura que no pretén anar més enllà del quedar bé, sense entrar a fons en la resolució del problema. És el que han dit uns quants experts en relació al retorn de l’ús obligatori de les mascaretes en exteriors: “És una mesura estètica”. És a dir, inútil.
La pobra estètica ho té malament. O bé és un lloc comú que no vol dir res o bé és quasi un insult. Convindria reivindicar el respecte envers la paraula, la necessitat de fer-la servir no pas com un adjectiu polivalent, sinó com un nom propi relacionat estrictament amb la bellesa que, com tothom sap, és un concepte molt relatiu i que té molt a veure amb el temps històric. Dit això, també sóc dels que penso, com va escriure José Maria Valverde en una pissarra de la UB, “nulla aesthetica sine ethica; ergo, apaga y vámonos”.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
