Covid Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Negativisme diví
Les vacunes no són sinó un triomf, un instrument del tot racional que ha permès minimitzar els perjudicis de la pandèmia
No sense estupor, una mica de pena i una mica d’horror, llegeixo certs pamflets, intel·lectualment molt ben elaborats, que a més d’assegurar que ens trobem en ple assaig de dirigisme i control orwel·lià, pretenen desqualificar les vacunes titllant-les de ‘sacralitzades’. Vaja, com si acudíssim en peregrinació als centres on les administren de la mateixa forma que els esguerrats anaven a Lourdes o Fàtima. En efecte, en temps més foscos per a les llums i l’entesa humana que el nostre, sí que les dosis d’injectables haurien sigut considerades, si no obra d’un malèfic leviatan, sí un autèntic miracle. En altres temps sí però no en els nostres, distingits i destacats filòsofs i assagistes que elaboren, comparteixen i difonen uns tan desenraonats missatges.
Just en el pol contrari de la sacralització hi ha la ciència. Als més allunyats antípodes de la fe i la ceguesa que sempre han acompanyat el sobrenatural, justificat la seva existència i sol·licitat la seva divina intervenció salvífica, s’hi troba l’esforç de segles, la cadena d’investigacions i coneixements teòrics i pràctics que han fet possible el final de l’esclavitud i els increïbles nivells de benestar de què disfrutem. No, les vacunes no provenen del sagrat ni tenen res a veure amb l’inefable, amb les esperances incertes ni amb cap poder que es proposi ser reverenciat. Les vacunes no són sinó un triomf, un instrument del tot racional que ha permès minimitzar els perjudicis de la pandèmia i ens ha portat, juntament amb les restriccions de la llibertat que tant els atabalen i maleeixen, a veure ja la llum, tota la llum sencera que no suporten perquè els encega, al final ja molt pròxim del túnel.
Entretots
A tots ells, a tots aquests, alguns dels quals admiro per la sofisticació i en ocasions la pertinència dels seus raonaments, només els demanaria, molt modestament, que mentre disfruten d’unes condicions de vida que els grecs haurien trobat pròpies de les divinitats olímpiques, acompanyin les invectives amb una cosa que pugui assemblar-se, tot i que sigui de lluny, a una alternativa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
