Paradoxal baròmetre de Barcelona

Afirmar que el baròmetre municipal de Barcelona que ahir es va fer públic és paradoxal gairebé sona a eufemisme, vistes les conclusions, sovint contradictòries, que es poden extreure de les seves dades. D’una banda, Barcelona en Comú, el partit de l’alcaldessa, Ada Colau, guanyaria les eleccions amb una distància no vista a Barcelona des de l’any 2006: quatre punts en intenció de vot per sobre d’ERC. Però d’altra banda, Colau suspèn en valoració de la ciutadania amb un 4,2 (la pitjor des que va entrar al consistori) i cau al cinquè lloc dels líders polítics de la ciutat, superada per Ernest Maragall, Jaume Collboni, Eva Parera i Elsa Artadi.

Però la dada que més crida l’atenció és la de la valoració del govern municipal. El 49,4% dels entrevistats consideren dolenta o molt dolenta la gestió de la ciutat, la pitjor nota d’un govern municipal des del 2004, any en què es van començar a fer baròmetres municipals. Per ajudar a contextualitzar la dada, valgui la comparació amb les pitjors valoracions dels antecessors de Colau: Joan Clos va tenir de nota un 41,1%; Jordi Hereu, un 45,4%, i Xavier Trias, un 32,1%. Així doncs, el partit de Colau guanyaria les eleccions amb un avantatge inaudit en lustres alhora que la valoració de l’alcaldessa i del govern municipal arriba a un mínim també mai vist.  

El baròmetre és un reflex de l’atmosfera polaritzada en què es troba la ciutat en la recta final del segon mandat de Colau. Ni els més acèrrims detractors de l’alcaldessa neguen que Barcelona en Comú té un projecte per a la ciutat, i això és el que es veu premiat al baròmetre. Ara bé, aquest pla dista de ser un projecte de ciutat, com mostren les males notes de l’alcaldessa, de la gestió del govern municipal i també el percentatge d’indecisos de la mostra, un 34%, una xifra que també és un rècord d’aquest mandat.

No se li pot negar, doncs, a Barcelona en Comú la capacitat de mobilització del seu electorat, i d’aquí ve la seva bona perspectiva en intenció de vot. Ara bé, no es pot negar tampoc l’existència de malestar ciutadà. En aquest sentit, el baròmetre indica la dificultat de l’oposició de construir una alternativa sòlida. Ni Colau ni la seva gestió convencen, però ni els seus socis de govern ni l’oposició que encapçala ERC aconsegueixen capitalitzar aquest malestar d’una part important de la ciutadania amb la gestió de l’alcaldessa i del seu equip. En aquest sentit, el baròmetre deixa elements per a la reflexió tant per a l’equip de govern com per a la resta de partits que formen el consistori. Massa sovint, la pura pugna partidista eclipsa les necessitats de la ciutat i dels seus ciutadans.

En aquest sentit, el baròmetre marca preocupacions ciutadanes que a aquest equip municipal li costa assumir com a reals i no com una invenció de l’oposició: la inseguretat i la falta de neteja de la ciutat. Aquest últim aspecte arriba fins a l’11,8%, el valor més alt des que Colau encapçala el govern municipal. És en aquests fets tangibles, i no en les dades més purament electorals, on s’aprecia la percepció de la ciutadania de la gestió municipal. Governar per a tothom té costos i rèdits en les enquestes, de la mateixa forma que governar per als propis i mobilitzar l’electorat també solen donar uns reflexos determinats en els sondejos. Però per guanyar eleccions, l’únic sondeig que compta, el que millor sol funcionar, és tenir un projecte de ciutat i no només de partit.