Nous atacs a la llibertat de premsa

El Parlament polonès va aprovar el 17 de desembre la nova llei de mitjans de comunicació, destinada a silenciar la principal cadena privada de televisió i el seu canal de notícies TVN24. La llei es va afegir en l’últim minut a l’agenda de l’última jornada parlamentària de l’any per a la seva aprovació precipitada. La llei prohibeix que companyies de fora de l’Àrea Econòmica Europea puguin tenir la majoria d’un mitjà de comunicació a Polònia. El seu objectiu és forçar el grup nord-americà Discovery a vendre els seus canals i en especial TVN24, la informació crítica del qual no tolera el Govern ultradretà del partit Llei i Justícia (PiS). Milers de polonesos es van manifestar el 19 de desembre contra aquesta llei i el Govern, que copia el model hongarès d’emmordassar la premsa.

Passivitat de la CE

El Departament d’Estat nord-americà ha demanat al president polonès, Andrzej Duda, que no firmi la llei, perquè soscava la llibertat d’expressió i de premsa i la confiança dels inversors. L’Administració de Joe Biden confia que Duda escolti, atesa la dependència polonesa dels EUA en defensa. La Comissió Europea també assegura que actuarà si la llei entra en vigor, tot i que seria la primera vegada que apliqués una mesura efectiva per protegir la llibertat de premsa. Reporters sense Fronteres fa anys que es queixa de la passivitat de la Comissió Europea davant el retrocés de la llibertat de premsa a la UE. Des de l’arribada al poder del PiSen 2015, Polònia ha retrocedit 46 llocs a l’Índex Mundial de Llibertat de Premsa, fins al número 64, a la cua de la UE, junt amb Grècia (70), Hongria (92) i Bulgària (112).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Reporters sense Fronteres també fa mesos que reclama sense èxit a la Comissió Europea que actuï davant la reforma del codi penal grec que criminalitza amb presó la publicació «informació falsa» que «causi ansietat o por als ciutadans» o «pertorbi la confiança pública en l’economia nacional, la defensa o la salut». La reforma, aprovada pel Parlament al novembre, no defineix amb claredat que és una «informació falsa», cosa que permet a les autoritats gregues «perseguir qualsevol periodista que escrigui una cosa que no els agradi», assenyala Reporters sense Fronteres. El Govern grec és del Partit Popular Europeu (PPE), igual que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (i el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, fins al març). El Parlament Europeu precisament acaba de reprovar el Govern eslovè, també del PPE, per intimidar i atacar la premsa.

La compra del 88% de la cadena televisiva paneuropea Euronews pel fons Alpac Capital amb estrets llaços amb Orbán fa sospitar que pretén assegurar-se una imatge favorable des d’Euronews davant les eleccions del 2022. Alpac Capital, amb base a Dubai, Budapest i Lisboa, assegura que garantirà la independència editorial d’Euronews. Però Alpac ha rebut importants fons del Govern i empreses públiques hongareses i té negocis amb companyies de l’entorn d’Orbán. Així mateix, el màxim executiu d’Alpac Capital, Pedro Vargas David, té connexions familiars amb Orbán i el seu pare, l’exvicepresident del PPE Mario David, actua des de fa anys com a assessor d’Orbán. Des del 2010, Orbán ha anat emmordassant la premsa per refermar-se al poder. El seu Govern controla mitjançant una fundació gairebé 500 mitjans que li van regalar empresaris afins. I quan sorgeix un mitjà crític, un empresari afí el compra i emmordassa, com va passar amb la web de notícies Index el 2020. Hongria va ser l’únic país de la UE exclòs de la recent Cimera de la Democràcia als EUA.