Creu de Sant Jordi Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Justo Molinero, un dels grans
No és independentista, però no va tenir objecció a cridar a votar l’1 d’octubre i a defensar que els catalans han de decidir el futur de Catalunya
Justo Molinero, ahir, durant la presentació del festival benèfic. /
L’inventor del ‘jaroteo’ és un de premiats amb l’última Creu de Sant Jordi que concedeix el Govern de la Generalitat. Se la mereixia sense cap mena de dubte. Per tot el que representa i per una admirable trajectòria professional. Justo és, a més, una persona que si li dones la mà saps que no et fallarà. Si et dona la paraula et dona també el cor.
En aquests temps que corren, amb la nova ofensiva judicial a l’escola, val la pena recordar l’aportació que persones com Justo han fet a la convivència i al progrés del país. També a la catalanitat. Seva és la frase –amb permís del meu amic Domingo Alfonso, de Sant Vicenç dels Horts– «els catalans naixem on ens dona la gana».
Justo ha fet més pel país i el català des de Ràdio Teletaxi, a Santa Coloma de Gramenet, que tots els busca-raons de Twitter que, amb les seves miserables proclames incendiàries, han donat munició a una dreta que viu de la confrontació. Justo és dels que parla clar i no es talla. No és independentista. Almenys segur que no si és per anar de la mà amb aquests mascles de les xarxes socials que són la pitjor turba que pateix aquest país. Però no va tenir objecció a cridar a votar l’1 d’octubre i a defensar que els catalans han de decidir el futur de Catalunya. I no era fàcil des de Santa Coloma de Gramenet i davant una audiència, la seva, que no és exactament la de Catalunya Ràdio o RAC-1.
Entretots
Per cert, Ràdio Teletaxi ha causat sensació en l’últim EGM. Ni més ni menys que 196.000 oients, el seu millor registre els últims anys. La fórmula de ràdio que va inventar Justo Molinero té corda per a estona. El seu ‘jaroteo’ continua tan viu com el seu amor per Catalunya, on va arribar, com tants d’altres, amb una mà davant i una altra darrere. És un català sense complexos que no renuncia a la seva Villanueva de Córdoba que, per cert, el seu gentilici és el que dona nom al programa i a aquest estil tan seu. El nom del poble era Villanueva de la Jara, d’aquí, ‘jarotes’ i el ‘jaroteo’.
Per molts anys, estimat Justo!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
