Mesa de Diàleg Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Gambit de referèndum

Reconeguts els dos governs com a interlocutors, s’augura un escenari de gran complexitat estratègica per raó del que s’hi jugarà

Pedro Sánchez sempre es negà a reconèixer l’existència d’un conflicte polític entre el Regne d’Espanya i Catalunya. Cada vegada que els representants d’ERC li ho argumentaven des del faristol, responia negant-ho i retraient-los utilitzar sempre el mateix discurs. Pretenia, no obstant, que s’ignorés que ell també, alhora, utilitzava el mateix argument: «El que existeix, a Catalunya, és només un conflicte de convivència entre catalans». De fet, havia preferit convocar unes eleccions a l’abril del 2019 abans que reconèixer el conflicte i la imperiosa necessitat d’establir un diàleg/negociació. Cal recordar, en aquest sentit, que el PSOE va rebutjar fins i tot la proposta de Carmen Calvo d’introduir un «relator» (arran de la condició republicana de presència d’un mediador a canvi d’aprovar els Pressupostos) en les posteriors reunions que s’havien de fer per donar continuïtat a la primera Mesa de Diàleg celebrada entre els governs de Torra i Sánchez al palau de Pedralbes el desembre del 2018. Trobada que va provocar una revolta en el grup parlamentari socialista, el crit a sometent de Felipe González i d’Alfonso Guerra, perquè en el comunicat conjunt posterior a la reunió s’afirmava voler avançar cap a una solució sota el paraigua de la seguretat jurídica sense fer esment específic al text constitucional. La convocatòria de la manifestació de Colón per part del trio Casado-Rivera-Abascal va fer la resta.

Transcorreguts uns anys, la resiliència de l’independentisme en consolidar una hegemonia al Parlament i la capacitat de determinar majories al Congrés van obligar el Govern espanyol a canviar el rumb vers cap a la realitat i assumir explorar un nou escenari de negociació bilateral entre governs per fer possible una sortida al «conflicte», ja reconegut com a tal. Val a dir que el PSOE hi aterrà arrossegant-hi els peus i el republicanisme català deixant-hi la pell, en solitud, atenent en compte l’escassa o nul·la implicació de Junts per Catalunya i CUP.

Reconeguts els dos governs com a interlocutors, s’augura un escenari de gran complexitat estratègica per raó del que s’hi jugarà. Però es tracta d’uns objectius abastables. ERC s’hi ha jugat el coll i ha greixat els coixinets: implicació en la governabilitat a Madrid (Pressupostos, bàsicament, més enllà de no posar traves a la investidura). I el Govern espanyol, amb l’actiu d’unes mínimes mesures de gràcia i amb un reconeixement (fet amb la boca massa petita) que no és possible convertir la Mesa de Diàleg en un òrgan on incloure les qüestions (Rodalies, beques, inversions...) reservades a la Comissió Bilateral present per mandat estatutari.

Pere Aragonès ha liderat un inici de partida net: desjudicialització i urnes. Una obertura que desperta l’expectació sobre quin serà el moviment d’obertura del Govern espanyol quan es faci la segona reunió de la Mesa de Diàleg d’aquí uns mesos. ¿Recuperació de les competències estatutàries laminades pel TC, oferiment d’un nou text estatutari, pacte fiscal...?

El republicanisme, per tal de guanyar una bona posició, ha estat capaç de sacrificar escenaris de comoditat i ha situat l’acció política a favor de la construcció d’una solució democràtica del conflicte a la columna de les prioritats. A camp obert, a la intempèrie, malgrat el ‘foc amic’ provinent d’un sector de l’independentisme que ha optat per creure a manera de quimera que és possible la victòria amagat a les trinxeres.

Caldrà veure com evoluciona l’escenari, tot i que la mera existència d’una negociació bilateral d’aquest tipus obligarà l’Executiu espanyol a demostrar la credibilitat d’un discurs fet fora de les fronteres estatals per part del president Sánchez basat en la idea que ell i els seus són diferents del PP. En tot cas, no podrà evitar que desjudicialització s’associï també a amnistia i que la paraula ‘urnes’ es converteixi en sinònim de referèndum, concepte compartit com a central per les parts. És clar, per a uns ha de ser d’autodeterminació i per als altres de ratificació dels acords.

Notícies relacionades

Quan tots hagin portat a terme la seva obertura haurà arribat el moment de comprovar l’ambició i el compromís de cadascun per construir una solució democràtica. Lluny quedarà, no obstant, haver negat el conflicte entre el Regne d’Espanya i Catalunya i més a prop estarem de validar a les urnes una solució que contempli les aspiracions dels catalans independentistes i la dels catalans que no ho són.

Sempre que el Govern espanyol no renunciï a jugar la partida i prefereixi optar per l’harakiri de la incompareixença.

Temes:

Govern Govern Independència de Catalunya Taula de diàleg sobre Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris