El desafiament covid Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ratllar-se per Nadal
L’epidèmia més sigil·losa que ens acompanya aquest Nadal és la de la moralitat tòxica, que ens divideix de forma subliminar en bons i dolents, i que s’alimenta de l’altra viralitat d’aquests temps, les xarxes socials, la gran plaça pública.
La RAE s’ha dignat a acceptar, en l’última remesa de noves definicions del seu diccionari, la de «ratllar-se» com a «obsessionar-se o preocupar-se excessivament». Ens sobren els motius per augmentar vocables en aquests temps. Ens ratllem quan algú tus a prop, tot i que portem mascareta, tot i que estiguem a dos metres, tot i que tota la vida hàgim esternudat a la cara dels altres al bus o a la feina o en un bar i ens hàgim enganxat refredats i fins i tot grips des que tenim ús de raó. La covid és més perillosa perquè en el fons continua sent una gran desconeguda, de la qual aprenem cada dia una cosa nova que ens dona pistes per combatre-la. I és la por la que ens porta a buscar l’inabastable risc zero. Almenys a estones, perquè després vas de compres al Portal de l’Àngel un dissabte a la tarda i et porta la marabunta, i menges en un restaurant molt freqüentat, també vas al cine, on un no es pot treure la mascareta tret que mengis crispetes o dolços o beguis un refresc o aigua i ja no portes la mascareta durant la meitat del metratge.
Tornen a teletreballar en algunes empreses, tornen (mai se’n van anar del tot) els confinaments, tornen els grups bombolla i et sembla que va ser ahir el Nadal passat, et visita en forma de fantasma com un míster Scrooge reviscut. Va ser el Nadal més estrany de la història i voilà, com el Dia de la Marmota tornes a parlar amb els cosins de si anem al restaurant o no, de si ens reunim a casa amb tot obert i unes mantes o no. Però l’epidèmia més sigil·losa que ha acompanyat tot aquest procés no hi entén de Nadal ni massa tampoc de virus estranys, és la de la moralitat tòxica, que ens divideix de forma subliminar en bons i dolents, i que s’alimenta de l’altra viralitat d’aquests temps, les xarxes socials, la gran plaça pública.
Aquesta càrrega pesa sobre tota conversa en relació amb el virus. ¿Per què l’has contret? ¿Què vas fer per emmalaltir, com vas evitar després altres contagis? Milers de preguntes ens fuetegen, ens converteixen en inquisidors de la nostra pròpia conducta i de la dels altres. El tractament de la malaltia ha d’anar guiat per les instruccions que donen les autoritats sanitàries, que són en la primera línia de la informació sobre l’evolució de la pandèmia, i fa massa temps que som en aquest embolic com per seguir amb histerismes. El sentit comú pateix la fustigació de la víscera en dates assenyalades, però ratllar-se per Nadal no hauria de ser una opció.
Dos experts de la Universitat d’Oxford alertaven aquests dies davant l’epidèmia de vergonya en la qual estem immersos. «El món virtual exacerba aquesta tendència humana, polaritza entre els que es consideren bons, responsables, i els que són considerats pels primers com a irresponsables i dolents, que mereixen ser avergonyits», adverteixen Julian Savulescu i Alberto Giubilini a ‘The Conversation’. Les autoritats mèdiques han de teixir una xarxa de mesures i recomanacions per garantir la salut pública col·lectiva. Però la societat està ratllada i mentre uns vociferen consignes antivacunes, o converteixen les incomoditats de les mesures en un objecte llancívol en l’arena política, d’altres s’arroguen el dret a fiscalitzar, a fer de vigilants de la conducta dels altres. Les dues actituds es retroalimenten.
En la salut pública hem d’anar amb cautela: la immensa majoria dels que no s’han vacunat ni volen, diguem-ne, al·legant les maldats de la medicació, són sobretot víctimes de la desinformació. D’altres ni volen ni deixen de voler, la desigualtat i la necessitat els sotmet a situacions de risc per estar fora del sistema.
La meta que tenim per davant és controlar l’epidèmia, sí, però sense fracturar-nos com a societat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
