Barça Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aprendre a perdre
El moment difícil t’obliga a mirar al passat: a mesura que et fas gran, el futbol és també un motor de nostàlgia compartida. Recordem els grans noms com si la memòria col·leccionés cromos
L’altre dia repassava la classificació del Barça a la Lliga –del Barça masculí, cal remarcar– i em vaig adonar que, tot i que vuitè, està més a prop del descens que no de la quimera de ser campió. No recordo estar tan a prop del precipici que significaria no classificar-se ni per a la Champions, relegats a la classe mitjana del futbol. Fa dècades que els culers vivim en l’excel·lència, i la pèssima gestió de Bartomeu en fitxatges i economia, més el comiat de Messi, ens han arrossegat a una situació que no comprenem perquè, de fet, no sabem perdre.
Entretots
El moment difícil et fa mirar enrere: a mesura que et fas gran, el futbol és també un motor de la nostàlgia compartida. Recordem els grans noms com si la memòria fes col·lecció cromos. «Jo vaig veure jugar Cruyff», diu l’avi. «Doncs jo vaig veure Maradona», fa el pare. «I jo vaig veure jugar Ronaldinho», dius tu, i els que venen al darrere s’hi afegeixen i citen –i tu amb ells– Messi, Xavi, Iniesta, Suárez... Llavors t’oblides dels resultats i ja només t’importa la felicitat passada que invoquen aquests noms. Ens acostem així a l’essència de l’aficionat incombustible, que compta els títols amb els dits d’una mà i des de petit ha après a perdre, però no defalleix.
És un món que als culers ens queda lluny i una bona manera d’acostar-s’hi és amb l’esplèndida col·lecció ‘Hooligans Ilustrados’, que publica Libros del K.O. Des del primer títol –‘Una cuestión de fe’, d’Enric González, dedicat a l’Espanyol–, fa més de 10 anys que donen la veu als aficionats perquè relatin les penes i alegries del club que estimen. Ander Izagirre, per exemple, escriu sobre ell i la Reial Societat a ‘Mi abuela y diez más’; Ignacio Martínez de Pisón parla del seu Saragossa a ‘El siglo del pensamiento mágico’; Enrique Ballester, sobre ell i el Castelló a ‘Infrafútbol’; Lucía Taboada, sobre ella i el Celta de Vigo a ‘Como siempre, lo de siempre’, o Sergio Cortina, sobre ell i Oviedo a ‘Saliendo de la calle Oscura’. La llista és llarga i addictiva, plena de clubs històrics, i mereix ser explorada. I en més d’una ocasió, per cert, apareix com a gran moment aquell partit que van guanyar al Barça.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
