La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Al sofà de casa
Les vendes de llibres pujaran aquest any un espectacular 15%, mentre els passatgers als aeroports seran només el 58% dels del 2019
La recuperació va per barris, cosa que ajuda a entendre una mica les molt contradictòries dades sobre l’economia. Som un país dependent del turisme i les xifres d’AENA dels 11 primers mesos –conegudes aquest dimarts– ajuden a entendre el que està passant. En aquest període, 107 milions de passatgers van transitar pels nostres aeroports. És un fantàstic 43% més que el 2020, però un 58% menys que en els mateixos mesos del 2019. Almenys en turisme, Espanya està lluny de tornar a la situació anterior. ¿Per què Calviño no ho va preveure en el seu quadro macroeconòmic?
Però aquest dimarts també vam saber que les compravendes de vivendes –noves i utilitzades– a l’octubre van ser les més grans en els últims 14 anys. I que en els 10 primers mesos han crescut un 36%. ¿Després de la pandèmia, els espanyols presten més atenció a les seves vivendes? És el que sembla corroborar una altra dada en aparença bastant diferent. Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors, va informar ahir que per al sector del llibre el 2021 serà el millor any de l’últim decenni i que les vendes creixeran un mínim del 15% i potser, depenent de la campanya nadalenca, un 17%.
Són xifres espectaculars perquè el sector del llibre va ser l’any passat una de les poques excepcions a la recessió generalitzada, ja que les seves vendes van pujar un 0,8%. Aquestes dades que van permetre a Tixis insinuar que el llibre, potser com a conseqüència de certa saturació de les sèries, ha aconseguit fer-se un lloc al sofà de les llars. Llegir al sofà de casa seria coherent amb l’augment en la compra de vivendes.
Sobre el llibre hi ha més dades interessants. El 93% dels llibres comprats són impresos i només el 7%, digitals. És cert que aquest últim percentatge pot ser inferior al real perquè la pirateria continua existint, però sembla que la quota del llibre digital ja no creix i als Estats Units, tecnològicament molt avançat, la seva participació està estancada sobre el 25%. I les llibreries tornen a estar de moda. La mobilitat al carrer ha crescut més que als aeroports i el 69% dels llibres s’adquireixen en llibreries tradicionals o de proximitat. Tot i que sorgeixen també les de luxe, com la que Sergi Ferrer-Salat, el gran accionista de Laboratoris Ferrer, ha muntat en ple centre de Barcelona, als locals que abans de la pandèmia ocupava el seu aviciat restaurant Monvinic. I no molt lluny, Tatxo Benet, el soci de Roures a Mediapro, ha obert una altra llibreria d’impacte. I no vull deixar de citar la Byron, que també està a poca distància. Creix la venda de tota mena de llibres, potser ajudada per l’aparició de les noves novel·les de Fernando Aramburu (el de ‘Patria’), María Dueñas, Julia Navarro i Arturo Pérez-Reverte, però, amb tot, la pujada més espectacular és la dels còmics, i especialment els manga, la seva versió japonesa. El que ha caigut, un 6%, potser com a conseqüència de la desinflamació del procés –o de l’excessiva saturació anterior– és la venda de llibres polítics catalans.
Però també hi ha ombres. El sector del llibre facturarà aquest any uns 2.600 milions d’euros, cosa que encara queda lluny dels gairebé 3.200 aconseguits abans de la crisi del 2008. I l’exportació a Iberoamèrica està en mínims perquè allà la crisi és majúscula. A més, la despesa anual per càpita en llibres és només de 20 euros, quantitat que és inferior a la meitat dels 50 euros que aproximadament es gasten tant francesos com alemanys.
És lògic, perquè segons l’informe Pisa, al 24% dels espanyols els costa entendre el que llegeixen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
