La polèmica entorn de la immersió Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El nen que volia ser tió
Ben jove ha après el nen de Canet com les gasten els ‘llacistes’ amb qui no els segueixen el joc
Qui fos un tió, ha d’estar pensant el pobre nen de Canet. Gairebé al mateix temps que algunes escoles insten a abandonar –per massa violenta– la tradició de pegar-li pals a un tronc la nit de Nadal, perquè deixi anar regals, a l’escola de Canet s’assenyala i amenaça el nen que demana que siguin atesos els seus drets. Al tió se li ha de cantar dolçament, no sigui que s’alteri, però es poden fer crides a apedregar la casa del nen i a fer-li el buit a classe. Cinc anys. Ben jove ha après com les gasten els ‘llacistes’ amb qui no els segueixen el joc. Que feliç seria si pogués convertir-me en tió, no deixa de pensar.
És clar que el tronc nadalenc no parla castellà, cosa que l’eximeix de pedrades, insults i boicots. Tampoc parla català, com a bon tronc, però això és igual, el que importa és que no pronunciï una sola paraula en castellà, amb això n’hi ha prou per ser tractat amb amabilitat. A més de desenvolupar en un nen les ganes de ser un tros de fusta, el cas de Canet suposa un magnífic exemple de la manera catalana de resoldre conflictes, sempre a base d’uns quants tontos i d’uns espavilats que se n’aprofiten. Els tontos són, entre d’altres, el presumpte gastrònom i el no menys presumpte agent dels Mossos, que són els que s’emporten, les denúncies per incitar a l’odi a les xarxes socials. Els espavilats són tots els polítics ‘llacistes’, que s’aprofiten que els tontos són molt tontos, i així ells no han d’obrir la boca, no sigui que. ¿O és que algú ha sentit algun polític ‘llacista’ criticar els tuits contra el nen i la seva família? Tan covards són uns com d’altres, perquè si alguna cosa caracteritza el llacisme és l’absència absoluta de valents, però fins i tot entre els covards n’hi ha més imbècils que d’altres. Això ve sent així des de l’inici del procés i no canviarà només perquè aquest ja estigui mort i enterrat, forma part ja de la idiosincràsia catalana. Després, és clar, hi ha també els pares d’altres escolars que se sumen a la causa, però això no constitueix cap sorpresa, qualsevol que hagi caigut per error en un grup de WhatsApp de pares d’alumnes coneix el marro.
Així les coses, a veure qui pot retreure al nen que vulgui ser tió. Tot i que fos un tió dels d’abans i el baldessin a cops una nit a l’any. Millor això que estar permanentment assetjat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
