El frontó Rajoy

Amb la compareixença de Mariano Rajoy, la comissió Kitchen del Congrés dels Diputats va tancar aquest dilluns les seves sessions, destinades a investigar l’operació mitjançant la qual un dispositiu policial va organitzar suposadament l’espionatge a l’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas per robar-li material que comprometia el PP i impedir així que arribés la justícia. L’expresident del Govern va ser l’últim en comparèixer en una comissió l’activitat de la qual ha durat gairebé un any i en què han declarat 40 persones, entre les quals l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez i nombrosos policies i alts comandament policials. 

Al contrari que altres compareixents, Rajoy va respondre a totes les preguntes i va mantenir duels aspres amb el portaveu socialista, Felipe Sicilia, i amb el d’ERC, Gabriel Rufián. Rajoy ho va negar tot i va apel·lar contínuament a la presumpció d’innocència. Va negar que estigui acreditat que el PP tenia una caixa b, quan hi ha tres sentències que ho afirmen –la de la primera etapa de la Gürtel, la del Tribunal Suprem sobre aquest cas i la del pagament en negre de les reformes a la seu de Génova, 13– i que el PP hagi sigut condemnat per això. Va dir desconèixer tot el relacionat amb l’operació Kitchen i va negar conèixer o haver saludat l’excomissari José Manuel Villarejo, així com que s’hagués intercanviat missatges amb ell.

Rajoy va ser un frontó davant els diputats que li citaven les vegades que el seu nom ha sigut evocat per diversos policies o per l’exsecretari d’Estat de Seguretat, tot i que és cert que en el sumari judicial del cas no apareixen indicis directes contra ell –només referències de tercers— i no ha sigut imputat pel jutge ni sol·licitada la seva imputació per la fiscalia. Aquest mateix dilluns, Villarejo va tornar a implicar-lo amb l’argument que era impossible que Rajoy no conegués l’operació, però l’expresident va assegurar que l’excomissari i Bárcenas menteixen per defensar-se.

Un dels problemes que ha tingut la comissió és la seva simultaneïtat amb la investigació judicial, fet que ha portat alguns compareixents –com l’exsecretària general del PP, Dolores de Cospedal– a negar-se a declarar per preservar la seva defensa davant el jutge. Aquesta simultaneïtat va ser denunciada amb gran duresa per la portaveu del PP, Cuca Gamarra, que va desqualificar les comissions d’investigació perquè no busquen la veritat, sinó la propaganda, argument que mereixeria consideració si el PP no proposés mai comissions d’investigació, però ho continua fent quan afecten el PSOE o altres partits (recentment, ha proposat una sobre l’actuació del Govern en l’inici de la pandèmia).  

És cert que les conclusions de les comissions d’investigació parlamentàries només poden ser polítiques i són insuficients per aclarir els casos que investiguen per falta de mitjans materials. No es revelen accions irregulars en forma de càrrecs penals, però sí que s’hi exposen públicament actituds més o menys reprotxables políticament, i les dels dirigents del PP no estan sent ni de bon tros exemplars. Amb tot, és més decisiva l’actuació judicial i en l’operació Kitchen fa temps que la justícia investiga, hi ha prou indicis com per creure que l’espionatge a Bárcenas va existir –falta aclarir si només va partir del Ministeri de l’Interior o també va intervenir el PP com a partit– i estan processats ni més ni menys que un exministre de l’Interior i el seu segon, l’exsecretari d’Estat de Seguretat.  n