Els Beatles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El badall d'en George
A l’estudi, Harrison hi era i no hi era, i el veiem en un segon pla, reticent a tocar segons què. Només té 25 anys i sembla més vell i savi
Els Beatles, encara. Ja em permetreu que jo també us doni la tabarra, però és que el documental 'Get Back', que ha dirigit Peter Jackson i es pot veure a Disney Plus, és un regal únic. És com si, de sobte, poguéssim aprendre coses noves de qui crèiem saber-ho tot. Fins i tot les hores mortes a l’estudi, o la figura de Yoko Ono sempre al mig del pas, ens actualitzen la mirada sobre el grup. El gener de 1969, la seva separació semblava imminent i inevitable, però alhora encara cuejava una complicitat que era un miracle. Després del documental, sentim les seves cançons d’una altra manera —sobretot les dels dos últims discos, 'Let It Be' i 'Abbey Road'— i despullem de clixés les seves figures. Hi ha l’omnipresència de Paul i la seva mirada artística; la discreció de Ringo, com si ja hagués assumit que la festa és a punt d’acabar-se; la dispersió de John, que quan cal es posa seriós i treu el geni creatiu; el distanciament melancòlic de George, que sembla patir perquè ja no són el que eren...
Aquests dies s’ha fet viral un moment extraordinari de la filmació. McCartney arriba un matí, agafa el baix i comença a tocar buscant una tonada que té al cap. Lennon no hi és. Harrison i Starr, se’l miren. Mentre McCartney toca, George badalla de son. De sobte, la tonada agafa cos, Paul la fa créixer amb la veu com un escultor que va picant pedra per trobar una forma. Ringo segueix el ritme picant de mans, George s’hi afegeix amb la guitarra i 'Get Back' creix davant nostre. Són els primers passos d’una cançó històrica.
Notícies relacionadesAra, però, em quedo en aquell badall de George. El primer dia de gravació es va presentar acompanyat d’un monjo hare krishna, que es va instal•lar en un racó per portar bones vibracions. No feia ni un any que els quatre Beatles s’havien posat en mans del guru Maharishi a la Índia, van ser dies de collars de flors, LSD i meditació, però només George semblava mantenir 'l’aura'. A l’estudi hi era i no hi era, i el veiem en un segon terme, reticent a tocar segons què. Només té 25 anys i sembla més vell i savi. La seva manera d’implicar-se és ensenyar a McCartney una cançó nova i la treballen junts: es diu 'I Me Mine' i sortirà al disc 'Let it Be'. Es pot entendre com una crítica al joc d’egos que estava destruint els Beatles per dins.
En un llibre molt divertit sobre els Beatles, 'One Two Three Four', Craig Brown escriu que cadascun representava un element: “John el foc, Paul l’aigua, George l’aire i Ringo la terra”. Aquesta lleugeresa aèria i tímida, essencial, va percebre’s després a la carrera en solitari de George Harrison, igual que en el grapat de cançons que va aportar als Beatles. Qui vulgui entendre millor la seva filosofia té ara un llibre excepcional, 'I Me Mine' (Libros del Kultrum), que tradueix les cançons i les memòries que va escriure el músic, amb un gran desplegament visual. Avui dia, per cert, la cançó més escoltada dels Beatles a Spotify és 'Here Comes the Sun', que va compondre George Harrison. Entre tots l’hem sentit gairebé 800 milions de vegades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
