Medi ambient Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Que ho arregli la ciència
¿Salvarem el món gràcies als avenços científics o a una consciència més gran? Són dos extrems d’una actitud esperançada. Però sense consciència, per molt avenç científic que hi hagi, no podrem garantir-ne l’aplicació amb finalitats nobles
De vegades de bona fe, de vegades per ingenuïtat, l’home és confiat. Té fe que les coses s’arreglaran. L’error és en el ‘s’arreglaran’. Com quan diem ‘cal que’. Mai ens implica. En aquesta esperança solem visualitzar la ciència i els avenços tecnològics com una panacea. Amb la Covid el tema ha funcionat així, la ciència, amb la vacuna, ens ha salvat. Només calia esperar. Una de les principals fes és que els avenços científics revertiran el desequilibri mediambiental. No ens preocupem per la debacle de l’ecosistema perquè la ciència ho arreglarà. La gent que ha adoptat aquesta creença no recicla, perquè li sembla insignificant el que ell pot contribuir respecte a la monstruositat de les principals empreses contaminants. La seva postura és passiva. Continua utilitzant el cotxe de combustió, ja que està convençut que, ben aviat, tots seran elèctrics. Per això viu sense mala consciència, confia en una cosa que ha de venir, sense la seva intervenció. Anomenem-ho innovació científica.
En l’altre extrem trobem el conscienciat radical. La seva postura és activa. Desconfia dels avenços científics. Són, precisament, els que ens han portat a un progrés que col·lapsa. Per tant, la solució és renunciar a aquest fals progrés al qual ens ha anat portant la industrialització. Cal decréixer, tornar a allò lent, manual, pròxim. I cal extremar l’actitud responsable. Cada acte quotidià ha de ser una lluita a mort. A l’obrir l’aixeta al matí, quan reculli l’aigua sobrant, quan utilitzi sabó casolà. Quan cultivi ell mateix o compri només ecològic. I amb prou feines l’estrictament necessari. Sense voluntat d’acumular ni de mostrar estatus amb els seus béns materials. De fet, prefereix utilitzar que tenir, i accepta que la matèria només serveix si li serveix, i només quan li serveix. Al minut següent, pot ser útil a un altre o simplement inútil.
Dues postures antagòniques: ¿salvarem el món gràcies als avenços científics o a una consciència més gran? Són dos extrems d’una actitud en definitiva esperançada, fins i tot optimista. Però sense consciència, per molt avenç científic que hi hagi, no podrem garantir-ne l’aplicació amb finalitats nobles. La tecnologia mai ha sigut neutra, més aviat perillosa. Per tant, hem de buscar un avenç de la sensibilització ciutadana. Conscienciant el confiat i fent confiança al conscienciat. O això, o tururut. Rebel·lió amb tecnologia, o extinció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
