A contrallum
Llençols com mortalles
Mai hauria imaginat que la tinta dels bolígrafs es pogués gelar. És com si se’t gelés la sang a les venes. Els passa als nens pobres que viuen en un poblat de Madrid anomenat la Cañada Real
Mai hauria imaginat que la tinta dels bolígrafs es pogués gelar. És com si se’t gelés la sang a les venes. Allò de gelar-se la sang a les venes és una metàfora. Allò de la tinta del bolígraf és cert. Els passa als nens pobres que viuen en un poblat de Madrid anomenat la Cañada Real. En aquest poblat fa més d’un any que viuen sense llum, de manera que a l’hivern fa molt fred, tant que, quan els nens intenten fer els deures, el bolígraf no respon perquè resulta que la tinta s’ha congelat. La sang continua corrent per l’interior de les seves venes, però la tinta s’ha solidificat dins del tubet de plàstic que sembla un capil·lar del cos humà.
¿Què es pot escriure amb un bolígraf congelat? Una novel·la de terror, suposo. Tu escrius i escrius i vas deixant sobre el paper uns solcs blancs que potser es podrien llegir amb els dits, com el braille. Seria com parlar sense veu. ¿No heu fet mai la broma d’adreçar-vos a la vostra dona o al vostre marit movent els llavis però sense emetre cap so? Durant uns segons, el receptor s’espanta al pensar que de sobte s’ha quedat sord. Després, al comprovar que escolta tots els sons de la casa menys la teva veu, pensa que t’has tornat boig o que intentes fer-li llum de gas. Parlar sense veu és com escriure sense tinta o com escriure amb l’ordinador apagat.
Quan el bolígraf d’un nen no funciona perquè la tinta no corre per la temperatura ambient, algú s’ha tornat boig. No sabríem dir si l’Estat, la companyia elèctrica, la comunitat, l’ajuntament o tots alhora. Com vostès es poden imaginar, el que li passi a la tinta del bolígraf no ens importa gaire. El que ens preocupa és el que aquesta tinta coagulada metaforitza. El que angoixa és el que aquesta tinta quallada no podrà dibuixar. Si la tinta està així, pensin com deuen estar els dits dels nens. Es trencarien com una barnilla de vidre si els donessis un cop. Vaig patir molt fred quan era petit. Sé el que són els penellons i els llavis morats i els llençols amb gust de mortalla. Però mai se’m va gelar un bolígraf. Potser perquè no s’havien inventat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
