Economia espanyola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ocupació, malgrat els núvols

Les dades de l’atur del mes de novembre, fins i tot sent bones, no dissipen la incertesa per l’alentiment de l’economia espanyola i per l’elevada inflació

2
Es llegeix en minuts
Ocupació, malgrat els núvols

Que caigui l’atur i que el nombre d’empleats creixi és sempre, a tot arreu, una molt bona notícia. Sobretot quan parlem d’una economia com l’espanyola, endèmicament afectada per una desocupació sempre molt per sobre, dramàticament per sobre, de les dels països del seu entorn.

Aquest novembre l’atur ha descendit fins a situar-se per sota dels nivells pre-Covid, fins a arribar al seu punt més baix des de 2008, quan es va produir l’esclat de la crisi immobiliària i financera. D’acord amb el descens de l’atur, el mes passat s’han sumat nous ocupats per tercer mes consecutiu i s’ha convertit en el millor novembre en 20 anys. Tot i que el mes de novembre, per si sol, no sol ser propici per a la contractació i ara encara menys amb els núvols de l’escalada de la inflació, la dificultat en els subministraments i la nova variant de la Covid. A Catalunya, aquest novembre també es pot qualificar de rècord, ja que s’han superat els 3,5 milions d’empleats i més de 370.000 persones han sortit de l’atur.

Entre els sectors que més estan tirant a l’alça de l’ocupació es troba la construcció (amb uns 15.000 treballadors més que abans de la Covid). Així mateix,també han viscut grans increments interanuals l’hostaleria i les activitats artístiques, molt danyats durant el terrible 2020. Totes aquestes xifres desmenteixen els auguris apocalíptics en els quals insisteix l’oposició al Govern de Pedro Sánchez, especialment el PP de Pablo Casado. 

No obstant, tampoc sembla que s’hagin de confirmar els vaticinis més optimistes sobre el vigor i la rapidesa amb què l’economia espanyola s’havia de recuperar després de la pandèmia. Així, dimecres es feien públiques les noves previsions de l’OCDE, que avisa que la recuperació espanyola serà més lenta del que s’esperava. L’OCDE estima que el creixement espanyol per al conjunt de 2021 serà del 4,5%, per sota de la mitjana de la zona euro. Per al 2022, la previsió de l’OCDE és d’un punt més, és a dir, del 5,5%, llavors sí que estaria per sobre de la mitjana.

Entre les causes de l’alentiment del creixement de l’economia espanyola es pot assenyalar, com també va fer l’OCDE, el lent desplegament de les ajudes europees, els obstacles a l’hora d’injectar finançament a les empreses i les dificultats del sector turístic. Cal afegir-hi una inflació desbocada (la taxa interanual és del 5,6%) que no només genera un fort sentiment d’incertesa, sinó que amenaça també d’elevar la conflictivitat social en els pròxims mesos, motivada per l’erosió que comporta en el poder adquisitiu dels treballadors. L’evolució de la inflació és clau en el futur de l’economia.

Hem d’esperar que l’Executiu prengui mesures, a les quals els fons europeus hauran de coadjuvar per almenys començar a pal·liar dues de les deficiències que caracteritzen el nostre mercat laboral: l’extrema temporalitat i l’abundància de llocs de treball amb salaris molt baixos. I encara cal afegir-ne una tercera: l’augment de la dificultat amb la qual l’ocupació es recupera entre les dones en comparació amb els homes.