Kirsten Dunst sempre ha estat bé

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

02 de de desembre del 2021. 18:55

0 Comentaris

Hi ha una cosa molt injusta en el caprici amb què s’adora i, de cop, s’aparta les actrius i els actors. Més a elles, ja que, sobretot per l’enllaç amb el món de la moda, quan són visibles són molt visibles, molt més que ells. En el dia d’avui, sembla que totes les pel·lícules del món les protagonitzen Kristen Stewart, Anya Taylor-Joy i Zendaya. És aclaparadora la quantitat de fotos d’elles que es pengen cada segon a Instagram: ¿com ho fan per ser a tot arreu en tan poc temps? ¿Com poden ser a totes les alfombres, les portades, les sessions de fotos, a tots els ‘late shows’? Que el focus hi estigui posat és normal: són boníssimes, estan de promoció i, en alguns casos, tot això és part de la campanya per situar-les en la temporada de premis. I és normal que cada moment tingui els seus rostres. Sempre ha sigut així. Però aquesta concentració de l’actualitat cinematogràfica en tan poques cares, una cosa que ha anat a més en una era saturada d’impactes visuals, tanca una cosa perversa: l’oblit de la resta. I això, cenyint-me a les actrius, no té necessàriament a veure amb una absència professional o amb una època de males decisions. És, simplement, inèrcia i deixadesa. Hi ha quòrum en el fet que Kirsten Dunst està esplèndida en ‘El poder del perro’, el nou film de Jane Campion. També hi ha una mica de sorpresa per això. El primer és normal: no només està esplèndida, sinó que la seva interpretació és una de les més increïbles d’aquest any. El segon no és tan normal, bàsicament perquè Dunst mai ha estat malament, simplement feia un temps que no hi era. O més ben dit hi era (no ha parat de treballar), però no de la forma en què s’ha d’estar avui per ser una estrella: tot el temps, a tot arreu, sempre perfecta. En comptes d’inflar a adjectius la seva interpretació a la pel·lícula –com si ho hagués fet bé de miracle– i oblidar-la dues setmanes després, estaria bé recordar per què és una de les millors actrius en actiu i la importància de la seva aportació al cine de les últimes dècades. No pot sorprendre’ns veure brillar la protagonista de ‘Las vírgenes suicidas’ (1999), ‘Maria Antonieta’ (2006) i ‘Melancolia’ (2011).