Un exercici de terror sense carisma

Radio Silence, nom artístic de Matt Bettinelli-Olpin i Tyler Gillett, es mou des de fa molt en el terror (i veïns), però va ser Noche de bodas (2019) la pel·lícula que va acabar d’ubicar-los en el gènere i donar cert bombo al col·lectiu. A més de fer-los entrar en projectes més grans: després d’aquella pel·lícula hi hauria Scream (2022) i Scream VI (2023). No hi ha dubte que els agrada el gènere i són directors amb recursos, eficaços. No obstant, el seu nom de guerra, Radio Silence, continua sent millor que ells. A les seves pel·lícules els falta personalitat i carisma, i els sobra mecànica.

A Abigail, sobre uns delinqüents que segresten una nena ballarina i han de custodiar-la en una mansió fins que paguin un rescat, tot això es veu claríssim. Sospitosament semblant a la molt superior Livide (2011), d’Alexandre Bustillo i Julien Maury, la pel·lícula de Radio Silence té potencial de bon entreteniment de terror (l’humor hi entra de forma deliberada des del principi). Però es queda a mig gas. Els elements còmics són pobres, l’execució de l’acció és correcta però rutinària i, el més important, ni la iconografia ni les escenes al servei de la ballarina són pertorbadores o terrorífiques. L’únic realment destacable, la divertida insolència de Dan Stevens en l’últim tram.