Guanyar patint

L’equip d’Ancelotti està demostrant que una de les seves senyes d’identitat més tradicional, el seu esperit guanyador, segueix intacte. Del que va passar diumenge i dimecres a la gespa, l’únic que compta és el resultat, producte de la letalitat de Benzema i Vinicius, juntament amb les mans de Courtois.

«Porto molts anys d’entrenador i això no ho he vist en la meva vida. L’anàlisi és senzilla: és increïble no haver guanyat», va dir Marcelino a l’acabar el partit.

Només Carlo sap si es creu les seves declaracions –«estic molt satisfet amb tot» (¿segur, Carlo?)– o darrere d’aquesta felicitat hi ha inquietud i anàlisi sobre el que es veu en el camp. Davant l’Athletic, 20 minuts de bon futbol i a partir d’allà domini i ocasions dels lleons, que encara s’han de fregar els ulls davant el que van fallar.

Mentre els grans d’Europa roten les seves alineacions per assumir l’esbojarrat calendari, Ancelotti no renuncia a la seva columna vertebral.

Molt cridaner és el cas de Casemiro, ni ombra de si mateix i alhora, titular partit rere partit. És evident que el tècnic italià no es fia de la resta d’opcions per al centre del camp, però assumeix un risc alt sense donar descans a la seva línia medul·lar. Ja li va passar anys enrere.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Penaltets a part, que diria Ancelotti, davant el Sevilla al Madrid el va salvar una genialitat del mag Vinicius. Aquell gol va donar la victòria i molt més, la sensació que el creixement del jove davanter és bestial. No és que hagi millorat la punteria. És que està trencant a futbolista dels grans. Això sí, encara irregular, davant l’Athletic no va aparèixer, com la nit del Sevilla... fins que es va treure el golàs de les seves botes.

El joc del Reial Madrid no concorda amb els seus últims resultats. El Sheriff va recollir en el Bernabéu, amb molt menys mèrit, el que Sevilla i Athletic no van saber. Millor guanyar patint que perdre jugant.