La Xina s’enroca en el ‘zero Covid’

Xi Jinping, el president més viatger de la història de l’Imperi del Centre, amb una mitjana anual de 14 sortides a l’estranger, compleix ara un bienni sense aventurar-se fora de les fronteres nacionals. El seu rival en la governança global, Joe Biden, s’ha encarregat de criticar públicament la seva absència de la cimera del G-20 i de la COP26, que ha titllat de «gran error».

Les paraules del president dels EUA no han estovat l’obcecació amb la política de ‘zero Covid’. La Xina s’enfronta a 15 mesos fonamentals per al seu futur i no vol que el virus els enteli. Primer, els Jocs Olímpics d’hivern (febrer), en què pretén –com en els del 2008– mostrar al món les seves capacitats. Segon, la celebració la tardor que ve del XX Congrés del PCX, en què Xi es juga continuar com a màxim líder d’un partit amb 93 milions de membres. I tercer, el ple de l’Assemblea Popular Nacional, el març del 2023, que decidirà sobre la direcció de l’Estat i les directrius del Govern. Segons els experts, és molt possible que Pequín mantingui les restriccions amb l’exterior, almenys a la capital, fins a assegurar els moviments de la plana major del PCX.

El Govern ha apostat la seva legitimitat política a controlar el virus millor que Occident, que considera llastat per un individualisme visceral. La Xina ha reportat menys de 5.000 morts des que va començar la pandèmia i per a molts xinesos això és motiu d’orgull nacional. De fet, quan la Covid-19 començava a rabejar-se a Europa, el març del 2020, la Xina va declarar la victòria sobre la malaltia, després de sorprendre el món amb el confinament sota pany i forrellat de centenars de milions de persones durant dos mesos. 

Des d’aleshores, una muralla d’acer separa la Xina del món, amb cancel·lacions massives de visats, restriccions a la reunificació familiar dels estrangers i quarantenes inassumibles per a la majoria d’empresaris i comerciants, gairebé els únics amb possibilitats d’entrar, que amb freqüència es veuen obligats a una doble tancada de dues setmanes cada un: la primera en una de les escasses ciutats on es pot aterrar des de l’exterior i la segona, a la ciutat a la qual es dirigeixen. Cap dignatari estranger ha trepitjat Pequín. Xi Jinping es comunica amb els seus homòlegs per videoconferència i trucades. Les poques reunions presencials entre alts funcionaris estrangers i xinesos, com el ministre d’Exteriors Wang Yi, se celebren a Tianjin, a uns 130 quilòmetres al sud de Pequín, a l’aeroport del qual aterren vols internacionals.

Segons les cambres de comerç occidentals, els residents estrangers a la Xina s’han reduït en més del 30% des de l’inici de la pandèmia. Molts xinesos veuen el món exterior com un caos i els mitjans de comunicació nacionals han encoratjat una visió distòpica dels occidentals com a egoistes i menyspreadors de la ciència. Hi ha xinesos que, al veure un estranger, s’allunyen per temor de contagiar-se. 

Fins ara l’estricte control governamental ha permès el creixement de l’economia, impulsada per l’augment de les exportacions i de la inversió, tant estrangera com nacional, però les restriccions alenteixen els ports i aquests les cadenes de subministrament. Els signes d’esgotament creixen i fins i tot dins del país es multipliquen les veus que afirmen que «l’enfocament ‘zero Covid’ és insostenible».

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

«La tolerància zero no tindrà èxit perquè el coronavirus s’ha adaptat completament a les persones i no es pot eliminar», va afirmar Guan Yi, director del Laboratori Estatal de Malalties Infeccioses Emergent, de la meridional Universitat de Shantou, al canal hongkonguès Phoenix TV.

El 80% de la població adulta està vacunada i al novembre van començar a injectar als grans una tercera dosi i la primera, als nens. El reforç de la vacunació és una bona via per tornar a la normalitat. La Xina necessita amb urgència obrir les portes i frenar l’auge nacionalista que genera l’aïllacionisme.