Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pixar-se de riure
No em fereix (particularment) la broma, sinó l’absoluta mesquinesa intel·lectual, aquest menyspreu per la llengua, és a dir, per la cultura, és a dir, per la civilització
Un programa de RNE fa conya de la llengua catalana. En concret, es pixen de riure quan comproven que la traducció catalana d’una sèrie coreana que, en castellà, es diu “El juego del calamar”, hauria de ser “El joc del calamar”. De debò que sóc incapaç d’entendre la gràcia que fa un acudit com aquest. Em fa pensar en una altra facècia de fa anys, també en una emissora pública (en aquest cas, Catalunya Ràdio). El presentador, Jordi González, discutia amb els col·laboradors sobre la paraula que designa un lignit negre i lluent i que, en castellà, és “azabache”. Un periodista va fer esment de l’atzavara, però un altre el va retopar i li va dir que no, que era “atzabeja”. Les rialles van ser fenomenals. Van trobar estrany, atàvic, quasi prediluvià que el substantiu àrab “az zabaja”, que en castellà fa “azabache” fos “atzabeja” en català.
El programa de RNE s’ha disculpat. Han dit que era una broma en un espai de bromes i que ja se sap que l’humor pot ferir la sensibilitat d’alguns ciutadans, en aquest cas catalans. No és el cas. A mi no em fereix (particularment) la broma, sinó l’absoluta mesquinesa intel·lectual, aquest menyspreu per la llengua, és a dir, per la cultura, és a dir, per la civilització.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
