Contra la pandèmia digital infantil

Segons l’informe Infància digital, de Red.es i l’Unicef, el 41% dels nens a Espanya tenen mòbil als 10 anys i el 92,5% estan registrats en almenys una xarxa social; tres de cada quatre ho estan en tres o més. La presència juvenil en plataformes és massiva, però ¿som conscients de les conseqüències d’entregar un smartphone a un adolescent d’11 anys?

La nova era digital ofereix grans oportunitats per als nostres menors. Però com ja adverteixen metges i experts, la tecnologia no és neutral, sinó que afecta de manera persistent la cognició i la salut dels menors, els redueix el coeficient intel·lectual i la concentració, i els exposa a continguts violents i nocius sense tenir la maduresa necessària per processar-los. El mateix informe indica que un de cada deu menors pateixen ciberassetjament i un de cada tres adolescents accedeixen a pornografia o viuen violència digital en la parella.

Aquest fenomen és global. No n’hi ha prou amb assumir que, com que són nadius digitals, els joves se saben protegir sols. Per això vaig llançar la iniciativa Share to Protect, que recopila testimonis de famílies, docents i persones de l’entorn de menors afectats per addiccions, trastorns alimentaris, ciberassetjament i altres problemàtiques derivades de l’ús de les xarxes socials. Els relats són esgarrifosos i reclamen acció pública: necessitem fixar una edat mínima digital de 16 anys per accedir a les xarxes socials, com ha fet aquest any Austràlia.

La Unió Europea ja ha avançat en regulació, però ha d’anar més lluny. Alguns països –com Espanya, França i Dinamarca– lideren iniciatives nacionals per prohibir l’accés dels menors a les xarxes socials. Europa necessita ara una legislació més ambiciosa: una edat mínima digital europea i mecanismes de verificació d’edat fiables i protectors de la privacitat. Sense verificació efectiva no hi haurà límits reals.

Notícies relacionades

"Que et votin els teus"

El PP no pacta quan és a l’oposició

Les nostres lleis han d’ajudar famílies i educadors en la seva responsabilitat compartida per educar i protegir els nostres menors en l’era digital, perquè no poden ni han d’afrontar sols aquest enorme repte. Les plataformes digitals han d’assumir la seva responsabilitat, i els poders públics han d’actuar amb fermesa. Com va assenyalar la ministra australiana Anika Wells, correspon "fer de policia" en lloc de carregar les famílies amb tota la pressió social que afronten els seus fills per accedir a telèfons mòbils i xarxes socials.

No és una feina fàcil, i moltes veus pensen que no podrem guanyar aquesta batalla contra uns gegants tecnològics, i encara més en el nou context geopolític de l’Administració Trump 2.0 i la seva declarada hostilitat contra la regulació digital europea. O que sempre hi haurà maneres d’esquivar els controls dels pares amb estratagemes tècnics dels més joves, que s’enfadaran i fins i tot arribaran a tenir síndrome d’abstinència. Però ¿potser la salut i el futur de nens i adolescents no justifiquen aquest malestar inicial? Siguem valents, alliberem-nos del tabú i posem fre a aquesta pandèmia. Protegir la infància del món digital no és una opció: és una obligació democràtica.