Ocupació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La nova llei d’ocupació

L’avantprojecte de llei és ambiciós en les polítiques actives d’ocupació, però ha de comptar amb els recursos necessaris i amb l’aval de les comunitats autònomes

3
Es llegeix en minuts
La nova llei d’ocupació

R. Rubio / Europa Press

En les periòdiques informacions sobre les dades de l’atur, una de les imatges més utilitzades per il·lustrar-les són les cues d’aturats davant les oficines públiques d’ocupació. Si preguntéssim a les persones que esperen el seu torn, segurament una bona part dirien que hi són per a tràmits burocràtics com gestionar el permís d’atur. Malgrat el seu nom, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), l’antic Inem, no és un dels canals més eficaços per trobar feina (el percentatge que ho aconsegueix ronda el 2%, segons dades de l’INE). Aquesta és una –però no l’única– de les grans debilitats del sistema laboral a Espanya, la falta de polítiques actives d’ocupació realment efectives, tot i que recurrentment els diferents governs assegurin que hi aposten. La nova llei d’ocupació que prepara el Ministeri de Treball, que va avançar EL PERIÓDICO aquest dijous, és una de les més ambicioses dels últims anys, ja que pretén reconvertir el SEPE en una Agència Espanyola d’Ocupació, que tindrà més autonomia, més funcions i més recursos que el seu predecessor. Una de les novetats més destacades que prepara el ministeri que dirigeix Yolanda Díaz és la creació d’una plataforma digital amb ofertes tant públiques com privades, d’àmbit estatal, autonòmic i local. La participació més gran de les agències de col·locació privades en aquest model, que manté la gestió en mans del sector públic, podria constituir un bon exemple de col·laboració publicoprivada per agilitar processos i obtenir així millors resultats. 

Per elaborar l’avantprojecte de llei, Treball ha consultat els agents socials i les comunitats autònomes. Aquestes últimes tenen un paper molt rellevant en aquest àmbit, ja que són les que tenen les competències de les polítiques actives d’ocupació. Afectarà els governs autonòmics, entre d’altres, l’homogeneïtzació que es pretén amb una «cartera comuna de serveis» per a tots els usuaris d’aquesta agència estatal. O la previsió de prou personal per cobrir la nova figura del tutor, una persona de referència que acompanyi l’aturat en tot el recorregut de formació i recerca de feina, a l’estil del model dels països nòrdics, amb una ràtio per usuaris que està per definir. Caldrà veure com concreta la futura llei aquesta unificació de serveis, al tractar-se en última instància d’una competència autonòmica. En el text, que encara ha de ser aprovat pel Consell de Ministres, li quedarà després un recorregut parlamentari, i no és descartable que partits com ERC, el PNB i EH Bildu hi introdueixin esmenes.

La millora de les polítiques actives d’ocupació és una de les moltes reformes que Espanya té pendents amb Brussel·les per complir el seu compromís sobre els fons europeus de recuperació. Sobre el paper, la futura llei apunta a grans avenços, sobretot en àmbits com la formació i el reciclatge dels aturats a altres sectors. Sense una dotació econòmica suficient, no obstant, tindrà escàs recorregut. El col·lapse i els retards del SEPE per tramitar els ertos de la Covid el 2020 poden servir d’exemple que no n’hi ha prou ni amb les bones paraules ni amb les bones intencions, si no s’acompanyen de recursos. 

Finalment, orientar millor la recerca d’ocupació no és més que la meitat de l’equació: també cal procurar que a l’altre costat es fomenti la creació de llocs de treball per part de les empreses. Crear un marc laboral que faciliti la recuperació està també sobre la taula del Govern i els agents socials.