No hi tornin

Just quan fa sis mesos des de la seva constitució, el govern de Pere Aragonès passa el pitjor moment amb la negociació dels seus primers pressupostos que ,a poques hores de la votació de les esmenes a la totalitat, segueixen en suspens. La CUP ha tornat a ser, com després de les eleccions del 2015 i el 2017, la protagonista de la política a Catalunya tot i que és una formació que té vocació d’‘outsider’ i torna als seus orígens a la mínima i amb un procediment de presa de decisions que és als antípodes de la transparència que exigeix en les institucions. La CUP està en el seu dret de ser com els seus militants i electors vulguin que sigui. El que no s’entén és que dos partits, Esquerra i Junts, que aspiren a ser seriosos i que en els últims temps aposten públicament per preservar les institucions de l’envit independentista ballin al so d’una formació que es va comprometre per dos anys amb la presidència d’Aragonès i que l’ha deixat penjat, i alliberat, a la primera de canvi, i no ho ha fet per res que tingui a veure amb el pressupost que es vota. Per acabar de complicar el panorama, la recerca d’una sortida a l’abandó de la CUP ha desembocat en un espectacle públic de desafecció entre els socis de govern com en els pitjors moments de l’anterior legislatura. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Catalunya necessita aquests pressupostos i amb això no s’hauria de jugar per mantenir la credibilitat de les institucions molt malmeses pel procés. Els necessita per aprofitar el cabal de recursos provinents dels fons europeus. I els necessita també perquè després de la Covid és necessari canviar les prioritats per preservar alguns serveis públics, com la sanitat, i empènyer la reactivació, tant amb una tornada a la normalitat de la inversió pública com per transferir fons a les empreses i les administracions locals. A més, a Aragonès no li falten socis per fer-ho. Tant el PSC com els comuns ha demostrat un alt sentit de la responsabilitat i les seves contrapartides poden tenir més a veure amb recolzaments creuats al Congrés i a Barcelona, el que permetria al conseller Giró mantenir la columna vertebral del projecte que ha presentat. S’ha de buscar, doncs, una solució perquè el veto als comptes no és la solució, o només ho és per als que, com la CUP, sempre juguen al com pitjor millor. 

Amb tot, fins i tot si s’acaba bé, estem davant un punt d’inflexió. La deriva d’aquest cap de setmana no pot continuar i acabar en un clima com el del 2020, tan irrespirable que va arribar a asfixiar els seus protagonistes. Esquerra i Junts se n’han d’adonar d’una vegada per sempre que forjar una majoria de govern al voltant de la independència amb el suport de la CUP no és la solució. Resulta artificiosa perquè converteix el govern en inoperant i fins i tot en el cas que els portés a aconseguir aquest objectiu de la independència seria a canvi de quedar fora del consens europeu i democràtic. El fracàs de 2017 va evidenciar que l’ús de les institucions per aconseguir la independència ni porta la independència ni els ajuda en la seva credibilitat. La competència entre republicans i puigdemontistes no es pot resoldre donant el comandament a una organització tan poc fiable com la CUP. S’ha de canviar de socis, de moment per als pressupostos, però aquest tomb no es pot fer com una maniobra d’una part del govern contra l’altra. L’hauran d’acordar.