Editorial

Una festa que no necessita dies festius

Tant de bo la resta de l’any es visqués només un reflex del que suposa Sant Jordi per a la cultura en general

2
Es llegeix en minuts
Una festa que no necessita dies festius

Una festa que no necessita dies festius / jml

El Sant Jordi del 2024, aquest any un dimarts, torna a ser una festa en dia no festiu. La paradoxa que demostra la potència i l’arrelament d’una convocatòria popular que és capaç d’obrir un parèntesi en la jornada laboral, de fer que llibreters, lectors i passejants s’apropiïn dels carrers i que el llibre estigui en el centre de les converses i del paisatge. La Diada de Sant Jordi és, doncs, una jornada excepcional: el dia en què els autors i els lectors se’n van junts de festa, com titulava el suplement especial d’‘abril’ publicat ahir amb EL PERIÓDICO. Però també és excepcional en el sentit que durant la resta de l’any la literatura, o el llibre com a objecte a través del qual es poden expressar tota mena d’inquietuds, curiositats i interessos, té molt més difícil situar-se en aquest lloc central que potser va tenir alguna vegada i que avui ha de compartir amb molts altres formats.

El dia del llibre ens recorda que la lectura continua tenint un lloc, i no com un reducte cultural, sinó, sobretot, quan és capaç de connectar amb el públic lector de les múltiples formes en què transmet coneixement, reflecteix inquietuds, proporciona entreteniment, inspira altres mitjans com els audiovisuals i aporta eines de reflexió. Hi ha qui lamenta algunes de les característiques d’aquesta jornada utilitzant expressions com massificació o mercantilització. Però tant de bo la resta de l’any es visqués només un reflex del que suposa Sant Jordi.

Després del parèntesi pandèmic, la festa no ha deixat de créixer, alhora que els hàbits lectors resisteixen i contenen l’erosió que anaven patint. Tornen a passejar per Barcelona autors de la resta d’Espanya i també d’internacionals, per a qui l’espectacle dels carrers resulta un descobriment enlluernador, una de les millors imatges que pot presentar Catalunya al món. També s’amplien els espais reservats a la compra i passejar amb un llibre i una rosa a la mà: en el cas de Barcelona, l’experiència de crear una superilla literària que ocupa les calçades per un dia ha demostrat ser un èxit que millora una experiència que s’ha arribat a veure amenaçada per una saturació aclaparadora. Aquest any, des del seu tradicional bressol a la Rambla fins a Gràcia. I en altres barris i altres ciutats. L’organització de la superilla suposa una aportació de fons públics en què aquest any, per primer cop, col·laboraran els llibreters professionals, per a qui Sant Jordi no és només una festa popular o un esdeveniment cultural, sinó una quota destacable (equivalent a la facturació de tot un mes en un dia) dels seus ingressos. Un esforç raonable, com ho demostra que les queixes per aquesta novetat organitzativa hagin sigut francament minoritàries. Una altra novetat d’aquest any serà la decisió dels organitzadors (la Cambra del Llibre, que agrupa llibreters, editors i distribuïdores) de no precipitar-se a oferir una classificació de llibres més venuts el mateix dia, en què qualsevol càlcul només pot ser hipotètic, sinó al cap d’una setmana, enumerant únicament els títols que han despertat més interès els dies anteriors, acabada la jornada i sense assenyalar guanyadors. És inevitable satisfer la curiositat per saber quins han sigut els interessos dels lectors, però també és convenient evitar confusions: l’experiència dirà si l’experiment ho aconsegueix. En qualsevol cas, aquell dia, els guanyadors són tots, lectors i passejants, autors i llibreters.