El Govern intenta salvar els pressupostos amb els comuns després del veto de la CUP

Els anticapitalistes es van mantenir en la seva malgrat l’última oferta del Govern i la coordinadora oberta parlamentària –amb representació de totes les organitzacions de la candidatura cupaire–, reunida a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona), va ratificar l’esmena, donant per vàlida la votació de les bases de dilluns passat davant els «insuficients» avenços del Govern al llarg de la setmana. Les bases van decidir llavors amb un 63% vetar els comptes sense que això suposés interrompre les negociacions i fins a un 95% va valorar que el que hi havia sobre la taula era insuficient per facilitar-les. 

La diputada Eulàlia Reguant va justificar el posicionament pel «suspens» del president Pere Aragonès en el compliment del pacte d’investidura i va tornar a exigir un referèndum. L’última oferta del Govern contemplava la creació d’un grup de treball per al «nou embat a l’Estat en forma de referèndum», acotava «la primera meitat del 2023» l’avaluació de la taula de diàleg, elevava la partida per a vivenda fins als 1.000 milions d’euros «en funció dels ingressos» i preveia el desplegament dels impostos de la llei de canvi climàtic, començant pels creuers el 2022 i pel d’activitats econòmiques que generen gasos amb efecte hivernacle el 2023. No incloïa novetats quant a macroprojectes ni en matèria fiscal. Fonts del partit van lamentar haver entrat en el terreny de «renegociar l’acord d’investidura» que, per a la CUP, ja naixia «insuficient» després de les eleccions del 14-F.

Sense majoria independentista

El veto de la CUP trenca la majoria independentista i creixen els primers xocs entre els socis del Govern, i és que la postconvergència és reticent a pactar amb els comuns i els republicans a fer el mateix amb el PSC.

El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va assegurar que té la «consciència tranquil·la» respecte a la negociació amb la CUP i va apujar el to contra Esquerra –pel que fa als altres Pressupostos, els Generals de l’Estat– per «regalar els seus vots al PSOE» perquè continuï a la Moncloa. Va afegir que a les seves files ja coneixen quina és l’«herència del tripartit i qui la va fer», desdenyant que es faci servir el terme de ‘sociovergència’ des d’ERC i la CUP.

Això sí, va deixar clar que, malgrat el xoc a Madrid, l’aliança a Catalunya continua viva: «Que ningú tingui somnis humits de votar o abstenir-se en els pressupostos pensant que desfarà la majoria independentista», va dir amb referència a Salvador Illa, però també a Jéssica Albiach, que poc abans havia defensat l’esmena a la totalitat dels comptes com un símbol que el seu partit «no ha vingut a ser una comparsa» de majories «del passat» que consideren obsoletes. Fent valer el seu pes, després del gir de guió, Albiach va tornar a allargar la mà per continuar negociant, però ho va fer parafrasejant el ‘o pressupostos o pressupostos’ del conseller d’Economia, Jaume Giró –que, al seu torn, emulava el ‘o referèndum o referèndum’ de l’expresident Carles Puigdemont– amb un «o transformació o transformació». «No ens resignem, però res de xecs en blanc», va reblar en el conclave del partit celebrat a Barcelona.

L’executiva d’Esquerra, reunida d’urgència a la tarda, es va conjurar per pactar uns pressupostos «explorant al màxim» les converses amb els comuns, sense que això anul·li la seva voluntat de continuar treballant des de la unitat independentista.

Les condicions dels comuns

Els morats, que aquest diumenge escenificaran la seva renovació i l’aliança amb l’incipient projecte de Yolanda Díaz, esperen que el Govern satisfaci les seves peticions per justificar la retirada de l’esmena i, alhora, procurar que ERC retiri la seva a l’Ajuntament de Barcelona.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Proposen multiplicar la inversió en la xarxa ferroviària per arribar als 600 milions en quatre anys posant en funcionament noves línies de trens al Camp de Tarragona, el Bages i la Costa Brava, a més de promoure el servei de Rodalies a Lleida. També reclamen ampliar la T-Jove fins als 30 anys i la T-16 fins a les sis zones amb la mateixa inversió. D’altra banda, sol·liciten 1.500 milions d’euros en cinc anys per «crear espais verds», fer més atenció a la salut mental i uns 300 milions d’euros per a un dentista públic. Quant al Hard Rock i als Jocs Olímpics d’Hivern, volen que el Govern faci marxa enrere i aposti per un canvi de model productiu que sigui més sostenible.

Sabent que els seus vuit diputats són imprescindibles perquè el projecte no decaigui i torni a la taula del Consell Executiu –impedint llavors que estiguin en marxa en la inauguració del 2022–, continuen a l’espera de tornar a entaular-se amb el Govern.