Celebracions

Des d’Alemanya-74 la selecció no falta a un Mundial. Classificar-se era una obligació. I quan es compleix una obligació no toca celebració, argumentaven.

¿Pensaran el mateix veient els vídeos de l’Argentina? La classificació dels albicelestes va arribar per una carambola de resultats després del seu empat a zero contra el Brasil. La victòria de l’Equador a Xile va classificar matemàticament els argentins, quan ells mateixos ja comptaven amb tancar-ho en la següent data. L’eufòria va arribar al vestidor i va continuar a l’avió de tornada, on els de Scaloni van celebrar de valent amb naturalitat, sense amagar-se, pujant els vídeos a les seves xarxes socials. ¿Serà que allà estar a Qatar és més que complir amb la seva obligació?

¿Una celebració motivacional?

L’Argentina només ha faltat a un Mundial per no classificar-se, el de 1970. Si un país té «obligació» d’acudir a un Mundial, per la seva idiosincràsia futbolera, aquest és l’Argentina. Però allà no es debat perquè tots són de la seva selecció. Qüestió de sentiment i d’orgull. 

Mentre l’Argentina celebrava, un brasiler de 38 anys tornava al lloc on va ser feliç, el Camp Nou. La cosa va ser també festiva, tot i que aquesta molt menys comprensible. ¿Una celebració motivacional? ¿Preventiva? 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Que Alves pugui ser útil al Barça és una cosa discutible. Però si dissabte no es guanya l’Espanyol, o dimarts el Benfica donés un ensurt... ¿a quina pestanya de la web acabarien les imatges d’Alves de genolls, en xancletes, i a tot drap amb Laporta? 

Xavi té feina per fer, i no només al vestidor. Segurament a ell li agradarà més celebrar després i si hi ha alguna cosa que ho justifiqui