Pressupostos de la Generalitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La CUP obre la porta a Illa

El socialista s’erigiria en l’única alternativa i, a més, és el preferit per al gruix dels agents econòmics i socials

1
Es llegeix en minuts
La CUP obre la porta a Illa

EFE / MARTA PÉREZ

L’aposta del president Aragonès per pactar els pressupostos amb la CUP era arriscada. Per alguns, temerària. Però tenint en compte que van ser les anticapitalistes les que van recolzar la investidura d’Aragonès amb presses és raonable que el president s’hi senti en deute. I que consideri la CUP el soci prioritari.

Una altra cosa és la manera com s’ha expressat el rebuig a la generosa capa que sembla oferir Salvador Illa. O a Albiach, que va ser qui va donar el vistiplau als anteriors pressupostos. I això que hi havia Quim Torra a la Presidència foragitant propis i estranys, inassequible al descoratjament.

Els republicans seguiran tossudament intentant aconseguir el suport de la CUP, mentre que els de Puigdemont continuaran soscavant l’autoritat d’Aragonès culpant-lo d’això i d’allò altre. Això no significa, ni de bon tros, que Jaume Giró, conseller d’Economia, vagi pels mateixos camins que el partit. Giró està en una altra cosa, vol estabilitat al Govern i que s’aprovin els pressupostos. Amb o sense la CUP. També Aragonès, només que per a aquest llançar-se a les mans del PSC no entra en els seus càlculs si pot evitar-ho.

Notícies relacionades

Per això el Govern seguirà tossudament amb la CUP i obrirà les portes als comuns mentre mantindrà els d’Illa al marge de la negociació. Amb un hàndicap, i és que no sembla possible rebutjar els pressupostos a Colau i alhora que Albiach tregui les castanyes del foc a Aragonès a l’altre costat de plaça de Sant Jaume. A més, a Junts prefereixen els socialistes, amb qui van acordar el suport al projecte d’Aena per al Prat i amb qui governen a ulls clucs en la poderosa Diputació. 

Si la CUP insisteix a rebutjar els comptes i els comuns no entren en el joc pel ‘no’ d’Ernest Maragall a Colau, Illa s’erigirà en l’única alternativa, que, a més, és la preferida per al gruix dels agents econòmics i socials. I Giró, tot i que aliè a les picabaralles, és sobretot una persona pragmàtica que vol treure els comptes i apuntar-se, en el seu historial, els pressupostos més expansius de la història.