Una altra vegada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un referèndum a l’any no fa mal
Si el van guanyar i això els legitima, proclamin la independència i a veure què passa. I si no són capaços de fer-ho, deixin-nos en pau
zentauroepp45247763 pla detall d una urna de l 1 o al menjador de l escola medit180929214636 /
Resulta ara que el famós referèndum de l’1-O, sí, home, aquell que era legítim, el que tenia a sobre els ulls del món sencer, el que va donar com a resultat una majoria búlgara a favor de la republiqueta, el que va suposar no sé quin mandat democràtic que servia per saltar-se totes les lleis excepte la de la gravetat, i aquesta només de moment, aquell referèndum, dic, no servia per a res. Això és almenys el que es dedueix de la proposta de celebrar-ne un altre. Jo no entenc la utilitat d’un nou referèndum: si el van celebrar vostès, el van guanyar i això els legitima per fundar una republiqueta, no ens donin la llauna amb més votacions. Proclamin la independència d’una punyetera vegada, a veure què passa. I si no són capaços de fer-ho, callin i deixin-nos en pau.
Hi ha també la possibilitat que els que proposen un altre referèndum no vulguin la independència, que el que els agradi sigui muntar una votació cada any, que bonic va ser allò de passar la nit en una escola amb els nens i altres pares d’alumnes, menjant xocolata calenta i jugant al parxís. Que en van ser de feliços, quanta germanor, des de l’institut que no s’ho passaven tan bé, fins i tot es van sentir una miqueta herois. No descartem tampoc que hi hagi en això cert component masoquista, i potser del que tenen ganes és de rebre patacades una vegada a l’any, i a sobre gratis, no com aquelles senyoretes que et cobren per pegar-te. N’hi ha molts, moltíssims llacistas, que es van quedar sense cap marca de porra per penjar a Instagram, i encara els corroeix l’enveja cap aquells que van tenir la sort de lluir una cella oberta o una natja morada a les xarxes socials.
Notícies relacionades–A veure si muntem un altre referèndum, que aquesta vegada no em vull quedar sense senyal patriòtic al cos, estic fart que el meu cunyat em refregui per la cara la foto de la seva patacada, dient-me que és millor català que jo.
Si és per una causa tan elevada, endavant amb el nou referèndum, no seré jo qui els furti la il·lusió. Però si és per proclamar de nou la republiqueta, no fa falta, n’hi ha prou que preguntin als seus líders per què no van ser capaços de fer res. I quan dic res em refereixo a fugir com gallines, que això sí que van saber fer-ho alguns amb gran naturalitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
